Fa catorze anys, en la seva darrera temporada a l’ACB, l’Akasvayu Girona començava el mes de maig amb una clara victòria contra el Fuenlabrada a Fontajau. Aquell dia, 14 punts i 14 rebots amb 34 de valoració de Marc Gasol van resultar decisius perquè el Valladolid, amb jugadors com Paraiso, Ferri López o Salva Guardia, no tingués capacitat de resposta (85-69). Llavors, Gasol marcava la diferència en un equip on hi havia molts problemes per cobrar a final de mes i que acabaria desapareixent a final de temporada. Aquest diumenge, gairebé una dècada i mitja més tard, Marc Gasol anotava el seu primer bàsquet a quatre minuts pel descans quan el Bàsquet Girona ja estava vint punts per sobre del Lleida. Si fa catorze anys, Fernando San Emeterio, màxim anotador d’aquell partit contra el Fuenlabrada, era qui aprofitava els espais que generava Gasol per veure ben grossa la cistella de tres punts, aquest diumenge això ho feien Albert Sàbat i, sobretot, Josep Franch. Amb 7 triples abans del descans, 6 de set intents entre els dos bases, a la mitja part, amb 53-36 al marcador, el Bàsquet Girona ja li havia deixat clar al Lleida que està preparat perquè la temporada vinent els partits ACB siguin alguna cosa més que velles històries del passat.
Les baixes de Carrera, Cuellar, Rosa o Badji van restar competitivitat al Lleida, igual com el canvi d’hora va treure ambient a Fontajau, però tant el 97-80 final com les sensacions no enganyen: Granada o Estudiantes pujaran directe, però el Bàsquet Girona és un clar candidat a lluita per la segona plaça en els quarts de final i la posterior Final Four que la decidirà. I això els primers que ho saben són els jugadors i l’entrenador del Lleida. En un dia discret del Gasol/jugador, la feina del Gasol/president/propietari/director esportiu es va veure més clara que mai. Amb Urtasun i Fjellerup, l’equip entrenat per Jordi Sargatal arribarà al tram decisiu de la temporada amb una línia exterior molt més consistent que l’equip que dirigia Carles Marco.
El Lleida només va poder anotar quatre punts, dues cistelles, en els primers cinc minuts de partit. Un rival, tercer classificat de la lliga just per darrere de Granada i Estudiantes i per sobre de Girona, que en cap moment va fer la sensació que tenia la capacitat real d’emportar-se la victòria de Fontajau. Les nombroses baixes van condicionar el joc del Lleida. I els punts de Hugues, lesionat al principi del darrer quart quan en sumava 18, o el dinamisme de Kavas per buscar tirs oberts després de bloc van resultar molt insuficients per guanyar davant un Girona que controlava la situació amb avantatges que van rondar sempre els vint punts des del segon quart. Però, en canvi, suficients per salvar l’average particular entre els dos equips: ja al Barris Nord els del Segrià havien guanyat de 21 punts. Al final, 97-80 amb Franch màxim anotador amb 18 punts, i deixant el poder decisori de Marc Gasol, 4 punts, per un dia que faci més falta. Quan l’equip busqui tornar a l’ACB.
