Bono torna convertit en galàctic

Yassine Bounou, Bono, va ampliar la seva llegenda el mes passat al Mundial de Qatar. El porter va ser l’heroi de la selecció marroquina a qui va ajudar, amb aturades espectaculars i sent decisiu a la tanda de penals contra Espanya, a arribar a les semifinals de la gran cita. Una fita històrica per al Marroc i per a un Bounou que hi arribava després d’haver estat el porter menys golejat de Primera, Zamora, la temporada passada amb el Sevilla. Bono, de 32 anys, tornarà demà a Montilivi per enfrontar-se al Girona després que l’estiu del 2019 fos traspassat al Sevilla.

Ho farà en el punt àlgid de la seva carrera i convertit en un dels millors porters del món. Quart al Mundial de Qatar, campió de l’Europa League (2019-20), Trofeu Zamora el curs passat i tot un especialista a aturar penals. I és que com el bon vi, els porters milloren amb l’edat i més si tenen les qualitats, futbolístiques i humanes, i una capacitat de treball immenses. I això, Bounou ho reunia ja quan va aterrar a Girona l’estiu del 2016 procedent del Saragossa. I de corda en té per estona. Així ho considera Omar Harrak, entrenador de porters del Girona 2014-19 i que també ha fet aquesta tasca al Mundial amb Marroc. «Té corda per estona. Li queden, pel cap baix, deu anys bons de carrera. Jugarà fins als quaranta. Serà com en Buffon», assegura. Harrak, una de les persones que més bé coneix Bounou subratlla un els secrets del porter del Sevilla. «És autodidacte i un superdotat esportivament i com a persona. És molt intel·ligent i té una gran mentalitat. Això l’ha dut on és». En aquest sentit, Harrak parla de la humilitat de Bounou, una virtut que l’ha acompanyat des de sempre. «Abans estava en un segon pla i ara ocupa portades i surt a tot arreu, però continua sent igual o encara més humil. Això marca diferències», destaca.

El valor de la humilitat

«Des que era al Girona ha tingut un creixement bestial i ara és al punt àlgid de la seva carrera», assegura René Román, company seu al Girona 2016-17 que va pujar a Primera. L’andalús, ara a l’Atlètic Balears, destaca que una de les virtuts que han impulsat Bounou fins on ha arribat és «la tranquil·litat». «Sempre ha tingut un caràcter molt tranquil. Això l’ha ajudat a suportar la pressió d’una de les porteries més complicades de la Lliga», diu René que revela que quan veu Bono a la tele el veu com és a la vida real: «senzill i planer i una persona molt complicada de fer empipar o alterar».

En la mateixa línia s’expressa un altre dels seus companys a Montilivi, Gianni Cassaro, tercer porter aquell curs 16-17 i ara al Vila-real B. El lloretenc assegura que no el sorprèn veure Bounou on és. «Si bé ja tenia una bona trajectòria, al Girona tenia 25 anys i encara era molt jove. Tenia unes condicions bestials i moltíssimes coses bones. Ara amb 32, ha assolit la maduresa. Ja tenia les condicions i, amb l’experiència, s’ha convertit en un dels millors del món», diu Gianni que, a més a més, coincideix amb René a l’hora de parlar de les qualitats humanes de Bounou. «Té un cor gegant».

Arran de l’ascens a Primera el 2017, René i Gianni van deixar el Girona i Gorka Iraizoz (Athletic) i José Aurelio Suárez (Barça B) van passar a ser els nous companys a la porteria. L’asturià recorda que Bounou ja tenia «unes grans qualitats» en aquella època. «Sempre estava predisposat a treballar i a escoltar. A Gorka li preguntava moltes coses i a mi també, sobre com treballàvem certs aspectes del joc al Barça», explica.

Per a René, un dels punts en què ha millorat Bounou és «la sobrietat». Un altre, i molt més cridaner, són els penals. Amb el Girona, Bounou va veure com dotze dels quinze penals que li van xutar van acabar amb gol. Els altres tres van anar al pal i sortir fora. La millora ha estat exponencial al Sevilla on s’ha convertit en un autèntic especialista des dels onze metres. El primer llançament que va aturar va ser durant el curs 19-20 al camp del Wolverhampton en un partit d’Europa League. De fet, li va aturar al mexicà Raúl Jiménez, que no n’havia fallat mai cap. A partir d’aquí, Bounou va fer-se gran per a molts altres grans llançadors i ha aturat penes màximes a Joselu (Alabès), Fekir (Betis), Oyarzabal (Reial Societat) i Gayà (València). Cinc penals aturats de vint-i-quatre llançaments (tres enviats a fora pel davanter rival). Al Mundial va confirmar la seva nova faceta de parapenals neutralitzant els llançaments de Carlos Soler i Sergio Busquets. En aquest sentit, Harrak revela que durant aquella tanda va preguntar a Bono si volia informació sobre els llançadors espanyols. «Em va dir que no». El resultat el sap tothom. El secret? Per a Harrak, la confiança en si mateix. «Al Girona, com va reconèixer ell un dia, era un porter de 6. Ara els rivals li tenen més respecte i això apuja la confiança a l’hora del duel entre porter i llançador». Si demà n’hi ha algun a favor del Girona, caldrà veure si Stuani.