Posen les medalles damunt la taula amb decisió. Presumeixen especialment de la més recent, la medalla d’or al Campionat Català de grups de xou, en què la coreografia Deixa’m viure va enfilar el CPA Girona de Nuri Soler i Dèlia Valentí al plaer de sentir-se als núvols. «Hi ha moltíssimes hores d’entrenament, per arribar fins aquí», explica Soler. Patricia Liberal i Mar Mascaró, dues de les vint-i-quatre patinadores de l’equip a pista, fan que sí amb el cap, en silenci. «Han d’anar idèntiques en els moviments i això s’aconsegueix amb repetició rere repetició. Amb concentració i esforç. Perquè primer s’ha de crear l’espectacle, però després s’ha de treballar perquè llueixi».
Aquesta feina no és senzilla. Perquè cada patinadora viu i gestiona de manera diferent un camí compartit. «Quan tinc un mal dia, l’entrenament és el moment de deixar-ho tot enrere; sabent que, com a persona que forma part d’un equip, has de donar el millor que tens. Si aquell dia no puc sumar, com a mínim no haig de restar. Això és el que més dur se’m fa, perquè no puc perjudicar el vestidor ni estar distreta. L’opció més recomanable és posar-se els patins i si haig de plorar, fer-ho quan tot hagi acabat», diu Mascaró. «És un espai per estar a soles amb tu mateixa, sense pensar en res més», descriu Liberal. El CPA Girona el formen 135 patinadores, de les més petites, que treballen de forma individual, a les més grans. «Sí, som conscients que som un mirall per a la base del club i per altres patinadores. Molta gent somia per arribar a on estem nosaltres, som afortunades per ser on som. El que pretenem és mostrar la cohesió d’un equip que defensa una conducta i ensenyar que es pot lluitar i somiar», afegeix. Esclar que es pot, perquè encara queda esperança.
Campionat d’Espanya
Diumenge es disputa el Campionat d’Espanya, en què el CPA Girona se les tornarà a veure amb el CPA Olot, en un duel aferrissat que fa temps que dura i que, inevitablement, fa millors als dos conjunts i permet que el patinatge gironí continuï brillant arreu del planeta. «Hi anem amb molta il·lusió, però no quedar primeres no és un fracàs. L’objectiu és classificar-nos per al Campionat d’Europa i del Món, i això s’aconsegueix quedant entre els dos primers llocs», admet Soler, que no oblida el temps que el CPA Girona no havia aconseguit vèncer: «No guanyàvem des del 2019, però no ens ho prenem com una mala experiència. Any rere any aconseguim medalles internacionals i no guanyar no ens fa sentir inferiors ni fracassades. Ens sentim de meravella, hem de valorar que estem obtenint coses grans i no només donar-li valor quan quedem primeres». La línia que separa la victòria de la derrota és molt prima. Per això jutjar la feina pels resultats porta a conclusions equivocades. «Sempre aspires a ser a dalt de tot, però mai saps si guanyaràs perquè el nostre és un esport en què t’ho jugues tot en cinc minuts i molts cops no depèn de nosaltres», opina Liberal.
Per assolir una sincronització perfecta no pot haver-hi cap escletxa. Per gestionar-ho Soler indica que «no podem arribar a atendre individualment com necessitarien. Elles executen i tant jo com la Dèlia diem l’error d’aquella o de l’altra. I en aquell moment no pots dir vint-i-tres molt bé, ni felicitar-ne a vint-i-tres. Anem directament a l’error perquè és la manera més eficaç per no perdre el temps i corregir el que toca. Com a entrenadora, em falta aquest contacte proper», assegura i exposa que «l’elogi reforça l’autoestima i més en un esport tan exigent com aquest. Molts cops haig de prendre decisions que no m’agraden, com dir-li a una nena que no patinarà. I és dur separar la part emotiva de l’esportiva, però és part de la meva feina. I això les farà valentes, perquè no estan dins de cap bombolla. Sempre dic que se’n sortiran, a la vida, perquè se sacrifiquen. No falten mai, venen amb febre. Tenen uns valors que molts no tenen». La perseverança és un do.
El CPA Girona floreix al campionat català
Instal·lacions i suport econòmic
La falta de recursos és el principal maldecap amb el qual toca conviure. «No tenir molta disponibilitat d’instal·lacions o la que precisem, és un hàndicap i un problema cada any més greu. Elles han d’estar disponibles al 100% tot el cap de setmana, perquè depenem dels partits d’hoquei per esbrinar si podem allargar alguna hora l’entrenament. Acaba cremant i desgastant, i provoca que el xou estigui en la corda fluixa constantment. Entenem que a Girona hi ha les instal·lacions que hi ha, però pensem que com a ciutat capital tenim més dificultats que altra gent. Hi ha predisposició, però caldria fer un pas més: sigui pactant amb pavellons propers o creant instal·lacions», valora l’entrenadora del CPA Girona. A la mateixa alçada se situa la manca de suport econòmic. «Són patinadores que han de treballar per pagar-se no només la quota sinó els desplaçaments per competir. I això són molts diners. I arriba un moment en què les famílies no és que no vulguin, és que no poden».
«Omple moltíssim sortir a pista i demostrar-te a tu mateixa que tot ha anat com volies», analitza Liberal. «S’ha de posar tot en una balança», raona Mascaró, que continua: «Jo em dic, d’acord, entrenaré, però això vol dir que hauré d’estudiar més hores o demanar-me festa a la feina. La gent no ho entén i ens pregunta que perquè ho fem. Són coses que si no les portes dins la sang, no ho vius, perquè tu pots dir que no ho faries però jo sí, perquè aquesta és la meva manera de viure. Sense el patinatge em quedaria un buit que altra gent no tindria», finalitza, amb sinceritat.
Sis representants gironins en el campionat d’Espanya
Aquest cap de setmana es disputa el Campionat d’Espanya al Palau d’Esports de la Vall d’Hebron amb una extensa representació gironina. En la modalitat de grups petits, que tindrà lloc dissabte a partir de les 18 hores, hi participaran el GEiEG, el PA Figueres i el CPA Olot. D’altra banda, per als grups grans s’haurà d’esperar fins al diumenge a partir de les 16 hores: el PA Maçanet, el CP Celrà, el CPA Olot i el CPA Girona mesuraran les seves forces en el tercer capítol del curs, després del territorial i el campionat català.