Una nit mediterrània sota les estrelles

La plaça dels Jurats de Girona es va vestir dimarts passat de música mediterrània de la mà del menorquí Cris Juanico, dins el festival Tempo Sota les Estrelles. «Avui junts aconseguirem una nit fausta», avisava l'artista al començament del concert. Es referia al nom del seu nou disc on la fusta, la corda i la veu són els tres colors del seu nou projecte.

Cris Juancio coneix bé l'escenari del Tempo. Fa dos anys que les melodies mediterrànies del menorquí van omplir la plaça dels Jurats de Girona acompanyades de la guitarra acústica del mateix Juanico i del contrabaix de Joan Solà-Morales. Aquesta vegada, però, Juanico va actuar amb un quartet de corda per transportar el públic a paisatges amb olor de sal de mar, somnis, colors, amor i vida.

«Fa temps que no record cap des somnis de nit, però cada instant el visc somiant». Amb aquesta melodia Cris Juanico va interpretar el primer tema de la nit, Com un infant.

El públic, que gairebé va omplir la plaça, va acompanyar Juanico al ritme de cançons com Crec mirar, No em facis ontes i Aquest punt d'illa, cançó amb la qual vol poder donar veu a la «fràgil Menorca, que un dolorós govern va voler destruir».

Un concert marinat amb els plats del restaurant Ginjoler de Girona. Ei, que fràgils som va ser el tema que el menorquí va dedicar al cuiner de la nit. En el repertori musical no hi van faltar cançons dels seus vuit àlbums com Na Cecília i Pell de melicotó, amb les quals el cantant va recordar els seus inicis dins la música.

Un dels moments més àlgids de la nit va ser amb la versió de El viatge a Ítaca de Lluís Llach. «Ja hi estem arribant», va manifestar Juanico. Unes paraules que el públic va rebre amb un fort aplaudiment. L'artista també va voler homenatjar Ovidi Montllor, desaparegut fa vint anys, tot cantant una de les seves lletres: Tot esperant Ulisses.

I tal com va començar la nit, Juanico i la seva banda van tancar el concert amb Com un infant,amb una gran ovació per part del públic que no va dubtar a aixecar-se dels seus seients. I amb un «Somiau» Juanico es va acomiadar del públic del Tempo.