El concert més difícil de Dylan

El festival de Newport era la trobada ecumènica anual dels puristes de la música folk. La primera edició es va celebrar el 1959 i la propera s'ha de celebrar entre els dies 22 i 24 de juliol, com sempre, a la petita ciutat de l'estat de Rhode Island. En l'edició d'aquest any hi són previstes les actuacions, entre d'altres, dels Alabama Shakes, Patti Smith, Elvis Costello o Graham Nash.

Tot i mantenir unes fronteres permeables amb d'altres músiques com el jazz, el Newport Folk Festival va ser un lloc de puresa musical, que tenia entre els membres de l'equip organitzador al mateix Pete Seeger. Evidentment, amb l'aparició dels nous i joves cantants folks que tenien l'epicentre d'operacions al Greenwich Village de Nova York, el gènere folk es renovava i aquests músics van ser convidats a participar en aquell festival d'estiu. Venerables noms com el mateix Seeger o Woody Guthrie deixaven pas a les noves fornades capitanejades per Bob Dylan, Joan Baez, Judy Collins o Phil Ochs, cantants-compositors que volien canviar el món amb una guitarra sota els braços.

De tots els joves folkies, Bob Dylan va ser, sens dubte el nom és important. Dylan s'ha convertit en el poeta del rock, i en els seus orígens, a principis dels anys 60, va ser el gran catalitzador de la música folk. Dylan havia actuat a Newport els anys 1963 i 1964. En l'edició de 1965 Dylan també va ser convidat a participar-hi. Però la seva actuació aquell 25 de juliol havia de canviar els sentit de la història de la música.

Bob Dylan, com tots els joves d'arreu del món, havia escoltat la música que venia de l'altre costat de l'Atlàntic. Beatles, Animals, Rolling Stones, començaven a marcar el ritme dels temps, i donen una nova dimensió al rock and roll primigeni. La música és elèctrica i vital i també pot dir coses interessants. Dylan veu clar que el seu futur passa per canviar la guitarra acústica per una d'elèctrica i enregistra, aquell 1965, el disc Bringing It All Back Home i, el single Like A Rolling Stone.

Així les coses, Dylan es va presentar a Newport acompanyat d'una banda elèctrica, la Paul Butterfield Blues Band, amb Al Kooper als teclats. Allò, evidentment, va ser un sacrilegi. Zimmerman volia fer una pas endavant a la música folk i els puristes s'ho van prendre com una traïció. El públic no ho va entendre i va protestar, la pressió va ser intensa. Es diu que Dylan va baixar amb llàgrimes als ulls de l'escenari, i això que només va tocar tres peces, 15 minuts en total. A la segona part de l'actuació va aparèixer amb una guitarra acústica, però el mal ja estava fet. Es diu que aquella va ser l'actuació en directe més impactant de la història de la música. A ?Manchester, durant una actuació li dirien Judes. Però el món del rock prenia una nova ruta, que el faria circular per camins impensables fins aquell moment. Dylan s'electrificava i els Beatles aprofundien en la seva creativitat literària a les lletres de les cançons. Ara sí que, efectivament, els temps havien canviat.