Norah Jones cou l'emoció a foc lent al festival de Cap Roig

Confesso que sovint quan sento cantar Norah Jones em ve al cap un cotxe vermell, fugint per una carretera buida, enmig del no-res, en la immensa plana americana, polsegosa i tan sorrenca com la seva veu. Les seves lletres, sempre en trànsit - Long Way Home, la invitació a marxar junts de Come away with me...- acompanyen a reforçar aquesta imatge de colors cremats i la calidesa vocal hi fa la resta.

Amb més de 2.000 persones a la platea del festival de Cap Roig, Jones es va fer esperar per mostrar una actuació, musicalment impecable però distant d'un públic que, tot i les ganes, va tenir dificultats per entrar del tot en calor.

La cantant, que passava per Calella de Palafrugell per presentar el seu nou treball, Day Breaks, s'acompanya en aquesta gira per The Candles. Els novaiorquesos van telonejar l'artista durant mitja hora abans de donar pas a l'estrella de la nit, que demorar l'aparició al jardí botànic durant prop de vint minuts, impacientant part de l'auditori.

Ja amb l'artista a l'escenari, els assistents es van entregar a les primeres notes de Long way home. Alternant la guitarra i el piano, va anar teixint un repertori de sons sensuals i lletres melancòliques en què va combina temes nous, com Don't be denied, i d'altres ja inseparables de la seva trajectòria, com Nightingale o Don't know why, una de les melodies més ben rebudes de la nit.

Dona de poques paraules, Jones va limitar la seva interacció amb els espectadors a tímids «gracias, thank you» entre cançó i cançó i un breu «com està anant?» després de I've got to see you again, abans d'encadenar temes com Those sweet words, Chasing pirates,Hey you o Sunrise.

Transitant entre el jazz que la va catapultar a l'Olimp musical amb menys de 25 anys i estils com el folk o el pop, la poderosa veu de la cantant va fer aflorar una emoció de combustió lenta al pati de butaques, que va gaudir rememorant Traveling on, Sinking soon o Flipslide.

Després de gairebé 90 minuts sobre l'escenari baix-empordanès, la nord-americana es va acomiadar dels assistents al concert amb Long day is over.

Mentre una part del públic ja era al passadís, l'artista i la banda van reaparèixer per fer Ripple i la popular Come away with me, que va tancar una nit d'aquelles cuites a foc lent en què la veu màgica de Jones t'acompanya en el record, com un copilot discret, mentre enfiles el llarg camí de tornada a casa.