enamorats de la llibertat

rec que seria molt interessant proclamar un Nobel de la Llibertat. Des de finals del segle XVIII fins a la Declaració dels Drets Humans, la paraula ha omplert el món. Hi ha una passió per la llibertat, i malgrat les realitzacions errònies de la llibertat, aquesta passió és un signe positiu.

Recordo que fa temps, un amic meu, un laic ple de filosofia i de teologia, em deia que la prova definitiva de l'espiritualitat és la llibertat. Els robots no tenen més llibertat que la que li ha programada el seu creador.

La llibertat inherent a la persona no deixa d'existir pel fet de ser un animal ungulatus. Tenim ungles. I esperit. Els animals no són responsables. Nosaltres, sí. I ho som perquè tenim llibertat. Tenim ungles i tenim llibertat.

El que sol passar és que existeix un gran desconeixement de la llibertat. I quan no s'exercita correctament, quan no es mou argumentada per la veritat, quan el bé, el bé objectiu, real, no regeix la voluntat, la llibertat es converteix en cadenes.

L'home esdevé irresponsable. L'enemic profund de la llibertat és el materialisme. La filosofia clàssica ens recorda que el bé, la veritat, el ser i la bellesa «convergeixen». És més lliure i més persona aquella que lluita per integrar la seva vida en el bé, la veritat, el ser i la bellesa.

La llibertat, com totes les grans responsabilitats del món, necessita formar-se. Saber triar. El mateix Evangeli és una invitació a la llibertat. La llibertat de triar Déu -que no és una paraula- és la llibertat de decidir estimar Déu i els altres. Crist ha invitat tothom -exactament tothom- a la santedat personal, que és la realització de la llibertat plena.