Creen biorobots amb teixit muscular viu generat amb 3D

El grup de Nanodispositius Intel·ligents, experts en micro i nanorobots de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), ha aconseguit crear robots híbrids en els quals s'ha combinat material sintètic amb teixit muscular viu generat a partir de bioimpressió 3D. Aquests dispositius robòtics tous, creats amb teixit biològic i de mida mil·limètrica, ofereixen molts avantatges en termes de moviment i rendiment respecte als sistemes actuals, que utilitzen únicament materials artificials.

«La robòtica amb dispositius tous d'inspiració biològica és una nova disciplina que pot ajudar-nos a superar les limitacions dels sistemes robòtics convencionals, com per exemple la flexibilitat, la capacitat de reacció o l'adaptabilitat», ha explicat el professor de l'IBEC Samuel Sánchez.

«Estem explorant el potencial de la bioimpressió 3D per fabricar versions millorades i híbrides que continguin teixit muscular real, aprofitant la seva rapidesa, la capacitat de disseny, de forma i la possibilitat de personalitzar els materials amb els quals es pot imprimir, així com l'escalabilitat», ha afegit l'investigador.

Segons Sánchez, «aquest treball servirà per obtenir en el futur robots híbrids fabricats amb teixit biològic real i moltes característiques impossibles d'obtenir amb la robòtica clàssica rígida».

Tania Patiño, investigadora postdoctoral a l'IBEC i primera autora de l'article publicat a la revista científica Advanced Materials Technologies, ha assenyalat: «Hem vist que aquests biorobots són funcionals i sensibles i que les forces que generen poden modular-se en funció de les diferents necessitats».

Els investigadors esperen que després de l'èxit de la bioimpressió 3D com a mètode ràpid i rendible per fabricar biorobots puguin avançar en estudis bàsics de teixit muscular, en camps com el de la robòtica tova, o es pugui utilitzar com a plataforma de tast de fàrmacs per entendre com afecten a les contraccions del múscul, la qual cosa podria ser molt interessant per a la indústria farmacèutica.

«Hem demostrat que aquesta integració de sistemes biològics en dispositius robòtics els proporciona capacitats adquirides dels sistemes naturals i que podem entrenar-los com un múscul real per ajustar el seu rendiment segons les necessitats», ha afegit Rafael Mestre, estudiant de doctorat amb una beca La Caixa-Severo Ochoa a l'IBEC i co-primer autor de l'article.