Un sistema de realitat virtual per tractar problemes de parla

Investigadors de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han desenvolupat un sistema basat en realitat virtual per rehabilitar pacients amb afàsia de Broca, una afectació de la parla que es produeix per lesió cerebral després d'un accident cerebrovascular o un traumatisme cranioencefàlic.

L'afàsia de Broca fa referència a la dificultat per expressar-se en parlar i les persones amb aquesta síndrome tenen dificultats severes per trobar paraules i articular frases de forma fluïda, per la qual cosa necessiten un procés de rehabilitació per recuperar la parla.

En un estudi que publica la revista Stroke, el grup d'investigació liderat pel psicòleg i neurocientífic Paül Verschure (IBEC) ha demostrat l'eficiència d'un tractament de realitat virtual, que podria integrar-se en la pràctica clínica i permetria accedir a les persones amb afàsia a un tractament continu fins i tot en l'etapa crònica de la malaltia.

Els investigadors van tractar en un assaig 17 pacients amb afàsia de Broca crònica (la que es manté a partir dels sis mesos de l'accident cerebrovascular) i els van dividir en dos grups.

El grup de control va rebre teràpia estàndard en un entorn de terapeuta-pacient, i el grup experimental va rebre teràpia de realitat virtual augmentada amb RGSa (Sistema de Jocs de Rehabilitació per a afàsia, de les seves sigles en anglès).

Transcorreguts dos mesos de teràpia, els resultats van revelar que tots dos grups havien millorat significativament en les proves primàries de llenguatge i en les proves secundàries, en què es van avaluar altres paràmetres com l'accés lèxic i l'execució verbal dels estímuls entrenats.

Però només el grup tractat amb RGSa va millorar en la freqüència comunicativa i en l'efectivitat en la vida quotidiana en acabar l'estudi i, a més, va mantenir de manera significativa les millores a totes les proves una vegada transcorregudes 8 setmanes.

«L'RGSa abona la idea que l'activitat neuronal que es veu potenciada durant el processament del llenguatge, que es porta a terme mitjançant l'execució simultània de gestos concrets i l'ús del vocabulari associat, facilitaria l'acompliment lingüístic, i viceversa», ha explicat Verschure.

Els resultats mostren una tendència positiva també en les proves que avaluen la funció motora, per això els científics investigaran integrar aquest sistema també per recuperar trastorns motors com, per exemple, l'hemiparèsia -disminució de la força motora o paràlisi parcial que afecta les extremitats d'un costat del cos-.