Irreconcilia-bles?

Irreconciliables, no. En tot cas, necessaris. «El papa Ratzinger ha estudiat el tema de la creació en un petit llibre més ric en arguments que l'Arbre de la Raó que va assumir la Revolució Francesa com a fonament filosòfic de tota una cultura. D'aleshores ençà, s'ha de sostenir la laïcitat total en la vida pública gala.

S'acabava de declarar la mort de Déu. Una persona crescuda a l'ombra de l'Arbre de la Raó no tenia motius ni tan sols per anomenar-lo, aquest Déu. I sempre s'ha tingut en compte que el que mana en certs ambients científics és la «geometria». Fa anys que els arguments científics són presentats com a irreconciliables amb la fe. El teòleg Ratzinger fa un estudi de la història del temps de la Bíblia. «Israel sempre cregué en el Déu creador i això ho tingué en comú amb totes les grans cultures de l'antiguitat».

Afegeix que «el relat de la creació és la "il·lustració" decisiva de la història humana, l'alliberament de les angoixes que tenien sotmès l'home». Els filòsofs i matemàtics anteriors a Jesucrist han rastrejat també el món de la creació.

Intel·ligència humana

La intel·ligència humana, a més de les fórmules matemàtiques i els laboratoris d'investigació, té també altres formes de coneixement per trobar la veritat. La ciència descobreix la realitat. No la crea.

Aquesta realitat té unes lleis prèvies a qualsevol investigació. El desconeixement de la creació desconnecta la nostra vida de la plenitud de sentit. No hi ha més objectes que els puguin durar el que durin els nostres ossos.

L'Antic Testament desemboca en el text revelador de sant Joan: «Al principi hi havia el verb, i el verb era en Déu i el verb era Déu... Totes les coses han estat fetes per ell i sense ell no es va fer res del que s'ha fet». (Jn,1,1-3).