Aconsegueixen gravar el peix que viu a més profunditat al planeta

Científics japonesos i australians han obtingut les imatges de peixos nedant a la profunditat més gran registrada fins ara. Es tracta, en concret, d'un peix que ha estat filmat mentre nedava a més de 8 quilòmetres sota la superfície, establint així un nou rècord mundial. L'animal, una espècie desconeguda de peix cargol pertanyent al gènere  Pseudoliparis , ha estat gravat a una profunditat de 8.336 metres a la fossa d'Izu-Ogasawara, al sud-est del Japó. Les imatges van ser obtingudes des d'un submergible que formava part d'una expedició iniciada l'any passat.

Només uns dies després de gravar aquest peix, els científics van trobar dos peixos cargol de l'espècie Pseudoliparis belyaevi, a la mateixa fossa submarina, a una profunditat de 8.022 metres. L'equip va afirmar que aquests són els primers peixos que s'han registrat a una profunditat superior a 8.000 metres.

Els científics del Centre de Recerca d'Aigües Profundes de la Universitat de Minderoo d'Austràlia Occidental i la Universitat de Ciència i Tecnologia Marina de Tòquio s'havien proposat explorar les fosses del Japó, Izu-Ogasawara i Ryukyu, que en tenen 8.000, 9.300 i 7.300 metres de profunditat, respectivament, com a part d'un estudi d'una dècada de durada sobre les poblacions de peixos més profundes que hi ha al món. L'expedició va començar l'any passat i, fent ús de submergibles autònoms d'aigües profundes , els investigadors van desplegar càmeres amb esquer en el més profund d'aquestes fosses.

El científic cap de l'expedició i fundador del Centre de Recerca d'Aigües Profundes Minderoo-UWA, el professor Alan Jamieson, ha assenyalat que les adaptacions evolutives van permetre que algunes espècies de peixos cargol puguin viure a uns 1.000 metres més de profunditat d'on viuen els peixos més allunyats de la superfície.

Es coneixen més de 400 espècies de peixos cargol que viuen en una àmplia varietat d'hàbitats, que van des d'aigües poc profundes fins a la foscor de l'oceà profund, tenint en compte que a 8.000 metres sota l'aigua, la pressió és 800 vegades més gran que a la superfície de l'oceà.

L'aspecte d'aquests peixos va sorprendre els científics. "Quan t'imagines com hauria de ser el peix que viu a més profunditat del món, el més probable és que sigui recargolat, negre, amb dents grans i ulls petits", va assegurar Jamieson. Tot i això, "el més probable és que [aquest aspecte] no tingui res a veure amb la profunditat del mar, sinó amb la foscor d'aquestes zones". Les adaptacions en aigües profundes tendeixen a ser menys visibles, va afegir.

Els joves estan a més profunditat

L'individu gravat a més profunditat en aquest vídeo va ser un peix juvenil. A diferència d'altres espècies de peixos d'aigües profundes, els peixos cargol joves generalment viuen a més profunditats que els adults.

"Com que no hi ha res més per sota d'ells, la zona poc profunda del rang se superposa amb un munt d'altres peixos d'aigües profundes, de manera que posar els juvenils en aquesta zona probablement significa que seran menjats", va dir Jamieson .

Jamieson va afirmar que l'expedició al Japó va confirmar la teoria que el peix cargol Mariana, trobat a 8.178 metres l'any 2017 a la fossa de les Mariannes, no seria el peix més profund del món.

Fa gairebé una dècada, l'equip de Jamieson havia plantejat que podria ser biològicament impossible que els peixos sobrevisquin a profunditats superiors a 8.200-8.400 metres.

El fet que els peixos cargol s'hagin adaptat a profunditats més grans que qualsevol altre vertebrat pot sobreviure és intrigant, perquè generalment no són un gènere d'aigües profundes . La majoria dels peixos cargol viuen en aigües poc profundes, com ara els estuaris.

A aquestes profunditats, els peixos de 20 a 25 centímetres viuen de petits crustacis, que alhora s'alimenten del material que cau a la fossa quan moren les criatures de les aigües superficials . “Aquestes poden trigar setmanes o mesos a enfonsar-se”, va assenyalar Jamieson. Tot i això, els crustacis famolencs de les profunditats no entenen de dates de caducitat i obtenen així una important font d'alimentació.

....

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es