Números i també sensacions ben similars als de fa una temporada

De poc serveixen les comparacions, perquè una temporada i una altra es poden assemblar com un ou a una castanya. El que passa és que ahir Aday Benítez, després del poc il·lusionant 0-0 contra el Sabadell a l'estadi, va demanar paciència a l'afició. I també el seu suport. Ho feia tot recordant que un any enrere el Girona també arribava a l'equador del curs amb les alarmes enceses, sense enamorar. Per donar més solidesa al seu discurs, acabaria explicant que, tot i despertar aquests interrogants, l'equip va ser capaç de classificar-se per la promoció, d'arribar a l'eliminatòria final i de quedar-se a les portes de l'ascens a la màxima categoria. Ara mateix qui sap què és el que passarà en uns mesos. Les sensacions són similars a les de llavors. La plantilla, diferent i segurament amb menys cartell. I els números, força semblants.

Tancada la jornada vint, a només una de cloure la primera volta, el Girona arriba als 29 punts. En tenia 31 a les mateixes alçades de la pel·lícula. Llavors, el vintè partit es trobava al mig del desembre, a prop d'atrapar les vacances de Nadal. Les sensacions no eren massa bones perquè es va perdre al camp del Numància (2-0) en una actuació per oblidar del conjunt llavors entrenat per Pep Lluís Martí. Dos punts més que no pas ara i també una situació un xic millor pel que fa la classificació. Aquell Girona era sisè i ocupava posicions de play-off. Ara, l'equip és vuitè i la promoció es troba quatre punts per sobre. La marca l'Sporting, que ahir empatava al camp del Lugo, el proper rival dels blanc-i-vermells, en aquest cas el dijous i a la Copa del Rei. Amb els mateixos 31 punts es va tancar aquella primera volta i ara els de Francisco tenen a l'abast arribar a l'equador amb 32, sempre i quan el proper dilluns es guanyi al camp del Ponferradina. Per tant, s'està a una victòria de millorar, encara que sigui per ben poc, l'escenari d'un any enrere. Aday demanava paciència. També confiança. El temps i els resultats manaran.