El 4 de juny del 2017 és una data gravada al cor de tots els aficionats del Girona. Aquell diumenge el Girona va tocar el cel pujant a Primera Divisió per primera vegada a la història després d'una temporada brillant i va deixar lluny les decepcions contra el Lugo i Osasuna de les temporades anteriors.
No va ser una gran tarda de futbol, ni un partit per recordar. Però cap gironí oblida l'esclat d'alegria quan a les 21.51 l'àrbitre va xiular el final del partit i es va certificar que per primer cop, un equip gironí jugaria a l'elit del futbol.
Els de Pablo Machín només necessitaven un punt contra el Saragossa per aconseguir l'anhelada fita, que ja s'havia escapat en fins a tres ocasions els anys anteriors. Els aragonesos també en feien prou amb un punt per continuar un any més a la categoria de plata. Mai un empat a res s'havia celebrat tant.
Els nervis van estar a flor de pell des de l'inici de la tarda. Milers d'aficionats van acompanyar l'equip des de la seva arribada al camp, amb una rebuda espectacular a l'altura de la gesta que estaven a punt d'aconseguir. I Montilivi, gairebé ple, també va viure un ambient de festa durant el partit, tot i els nervis. Al final, festa i invasió de camp per celebrar amb l'equip un dels moments més importants de la història del club.
La ciutat també va sortir a festejar-ho. Milers de persones es van concentrar a la plaça Catalunya, els carrers es van tenyir de blanc-i-vermell i els somriures es van instal·lar a les cares dels gironins. La festa va seguir l'endemà dilluns, festiu, amb una rua pels carrers de Girona que va treure al carrer a 15.000 persones i que va culminar amb un concert a La Copa al ritme de Sopa de Cabra, Els Amics de les Arts i Orquestra Di-Versiones entre altres. Pel record queden els jugadors cantant L'Empordà amb Gerard Quintana i la festa final amb la banda de versions calongina.
Dos dies que cap aficionat del Girona ha oblidat i que des del retorn a Segona somia en repetir. Serà aquest any?
