«Això és només el principi. He de treballar més per ajudar i continuar marcant», deia Valentín Taty Castellanos, el gran protagonista de la primera victòria de l’estiu del Girona, ahir contra l’Andorra. El davanter argentí va entrar a la segona part i va revolucionar l’atac blanc-i-vermell a còpia de desmarcades, xocs, pressions, rematades i un gran gol. Caldrà veure si mantindrà, o superarà, aquest nivell a la Lliga contra els millors, però la carta de presentació de Castellanos va ser notable. Els de Míchel van superar l’Andorra en un partit espès on el gran al·licient va ser veure l’estrena de l’argentí i de Couto, a la represa. Terrats va obrir el camí d’un triomf que Castellanos segellaria.
A l’espera que vagin arribant més reforços, Míchel va posar en escena el mateix onze titular que s’havia enfrontat al Benfica a Suïssa. Els onze únics jugadors del primer equip disponibles -Ortolá a part- amb Stuani i Ureña en punta d’atac. A la banqueta s’hi van quedar dos dels tres únics fitxatges que ha fet fins ara l’equip, Castellanos i Couto, mentre que David López no va entrar a la convocatòria. El Girona va entrar bé al partit, amb una bona pressió a la sortida de la pilota d’un Andorra que de seguida va pagar el seu atreviment. La pressió d’Stuani a Lizoain va provocar l’errada del porter i la pilota va quedar morta a Terrats que va superar-lo amb un toc exquisit.
El gol matiner podia fer preveure un bon espectacle, però l’espurna inicial, de seguida es va anar apagant. El Girona no va estar fi ni tampoc fluid amb pilota i no va estar còmode amb la pilota davant un Andorra que fins i tot va guanyar-li la possessió durant alguns minuts. D’arribades clares a l’àrea de Lizoain, ben poca cosa. De fet, l’única acció de perill del Girona va ser un llançament de falta d’Aleix Garcia que es va estavellar al pal. Abans de la mitja part, l’Andorra ho va provar amb un xut d’Aguado de fora l’àrea que va atrapar bé Juan Carlos.
El gran al·licient del partit es va poder veure només començar la represa quan van entrar Castellanos i Couto al camp. Tot i això, va costar a l’equip trobar sensacions i fins i tot va veure com Carlos Martínez, després d’una desconnexió d’Arnau, xutava al pal.
Míchel no estava satisfet veient com l’Andorra dominava. Tot va canviar arran de la segona intervenció de Castellanos. El davanter argentí va trigar vint minuts a veure porteria i a demostrar l’olfacte que té. Ho havia intentat amb un cop de cap forçat i, a la segona, va sorprendre Lizoain amb un xut a contrapeu que no s’esperava. Un gol de murri i de davanter que té la porteria entre cella i cella i que ho tornaria a demostrar amb un cop de cap a centrada d’Artero que va sortir llepant el travesser. Castellanos va ensenyar també tenir fam i va cercar el segon gol en tot moment. L’argentí va estar a punt d’aconseguir-lo amb una rematada d’esperó que va sortir fora per poc. L’equip no tornarà a jugar ara fins dimecres que ve contra el Nàpols a Castel di Sangro.
