poesia i filosofia

L'altre dia, per una d'aquelles casualitats de la vida, vaig aterrar a l'Espai Mallorca de Barcelona, on es desenvolupava la presentació del llibre El pensament català, del qual en són autors Xavier Fossas i Jordi Puigdomènech. Aquesta obra, que té per objectiu oferir un petit tast del que han estat les grans figures del pensament català de tots els temps, l'ha publicat Documenta Balear i per tant ocupaven el lloc que els pertoca en l'ambaixada cultural de Mallorca a Catalunya.

Just en l'instant d'entrar en la sala, en Xavier Fossas pronuncià una frase que em va corprendre i que m'obligà a quedar-me fins al final en un acte que fins aquell moment no m'anava ni em venia. Va dir: "La filosofia, igual que la poesia és un impuls del cor". No sé si tots els filòsofs poden estar d'acord amb aquest axioma, però els poetes segur que sí, perquè la filosofia i la poesia han seguit viaranys paral·lels al llarg de la història.

També recentment, en boca de la poeta gironina Rosa Font, vaig poder escoltar aquesta definició del llenguatge poètic: "la poesia -deia- és anar teixint la vida amb paraules" i la filosofia la podríem definir gairebé en els mateixos termes, perquè no deixa de ser també una manera d'anar entrellaçant la vida però amb pensaments, amb idees. La filosofia i la poesia intenten estar al mig del món i s'interpel·len contínuament.

Tant el poeta com el filòsof han d'escriure, i de pensar, amb la porta oberta. Han de deixar que el món entri i es barregi amb la seva obra i que la paraula i el pensament vagin ordint de mica en mica aquesta xarxa imprescindible que ens ha d'aguantar a tots plegats, com una espècie de funàmbuls que som, quan intentem travessar l'espai buit de les nostres vides, sobre el fil tensat del temps que ens ha tocat viure.