Creuant el llindar

Deixant de banda la influent figura de Guillermo del Toro, el cinema de ­terror que es realitza dins l´àmbit del panorama llatinoamericà abasta molts països i cineastes. Un d´aquests països (Uruguai) i d´aquests cineastes (Gustavo Hernández) ens en donen bona mostra amb No dormirás, film que va erigir-se en el darrer Festival de Màlaga amb els premis a la millor fotografia i el millor muntatge. Hernández no esdevé un director novell i ni molt menys neòfit en el gènere del terror: el seu primer film La casa muda (2010) ja va participar al festival de ­Sitges, i més enllà d´una sèrie anomenada Adicciones (2011) realitzada per la televisió del seu país, Dios local (2014), el seu darrer títol fins avui dia, va ser fins i tot seleccionat per la quinzena de realitzadors del Festival de Canes.

A No dormirás, Hernández continua mostrant la seva passió pel gènere fantàstic tot ubicant l´espectador en un hospital psiquiàtric abandonat i on un grup de teatre amateur experimentarà amb l´insomni per a preparar el muntatge de la seva nova obra. Amb el pas dels dies sense dormir, arriben nous llindars de percepció que els enfronten a les energies i les històries ocultes que s´amaguen en aquest hospital. Tot plegat sembla estar més o menys sota control fins el moment en què apareix la Bianca, una jove promesa que s'incorpora a l'elenc artístic tot competint pel paper principal. Aleshores, tant la protagonista com la resta de personatges hauran de sobreviure no només a la intensitat de la feina, sinó també a una força desconeguda que els ­empenyerà a un tràgic desenllaç.

No dormirás compta entre les seves intèrprets protagonistes amb la presència de Belén Rueda (la qual ja ha esdevingut com una mena d´icona dins del gènere fantàstic i de terror) i d´Eva de Dominici, actriu argentina força popular al seu país d´origen.