Abans d’erigir-se en el director controvertit que és ara, més que res perquè el món sembla dividir-se entre els que l’estimen i el detesten, Zack Snyder va generar una unanimitat gairebé total amb Amanecer de los muertos, magistral posada al dia de la fonamental Zombi en què demostrava una capacitat poc habitual per modernitzar el gènere sense haver de sacrificat el seu esperit fundacional. Uns quants anys després, el seu estil ha evolucionat, però ha canviat menys del que els seus detractors li retreuen. És més megalòman i excessiu que quan va començar? Sí, això és innegable. Però en aquesta pàtina operística hi ha un relat molt personal sobre la narrativa, la sublimació de l’antiheroi i, sobretot, la dimensió èpica. El seu retorn al cinema de zombis, Ejército de los muertos, és coherent amb aquests i d’altres principis del cineasta.
El film és un espectacle d’acció, humor i terror en què es recrea (la funció dura dues hores i mitja) en els seus tics estètics, els seus subratllats visuals i les seves dèries mitològiques. Però és una experiència rabiosament divertida, honesta i cinèfila, fins al punt que Snyder hi demostra, com ja feia la seva versió de Lliga de la Justícia, que deu ser dels directors amb més coneixement de causa dels darrers anys. Després del seu breu pas pels cinemes (que, tot s’ha de dir, hauria de ser el seu hàbitat natural), la pel·lícula forma part des d’avui del catàleg de la plataforma Netflix.
Trobaríem poques pel·lícules actuals que treguin tant partit d’una premissa tan minsa. Aprofitant que el món es troba en plena pandèmia zombi, una banda de lladres es proposen donar el cop més gran de tots els temps assaltant el casino amb la caixa forta més quantiosa de Las Vegas. Però un cop dins, el problema serà sortir i, per damunt de tot, sobreviure a l’atac d’uns morts vivents que no caminen lent ni són estúpids, sinó que denoten una clara intel·ligència a l’hora de cruspir-se el personal. A partir d’aquí, Snyder i el seu equip, amb el compositor Tom Holkenborg al capdavant, ens regalen una orgia de violència, caos i destrucció amb aires de western que brilla pels seus irreverents moments humorístics (alguns d’ells realment inesperats) i la descripció d’uns personatges dignes de protagonitzar la seva pròpia col·lecció de vinyetes. Mirant-la, és com si John Carpenter, George Romero i Michael Bay haguessin decidit fer un experiment genètic per fusionar les seves respectives fixacions estilístiques. Potser no inventa res, però la diversió que ofereix és inapel·lable i Snyder torna a evidenciar que dirigeix l’acció hiperbòlica com ningú.
El seu notable repartiment està encapçalat per Dave Bautista, Ella Purnell, Ana de la Reguera, Theo Rossi, Huma Qureshi, Omari Hardwick, Hiroyuki Sanada, Garret Dillahunt, Raúl Castillo, Nora Arnezeder i Matthias Schweighöfer.
Malgrat que el seu talent dramàtic és tirant a limitat, el Drax de Guardians de la Galàxia demostra a cada pel·lícula que quan hi ha carisma i ganes es pot superar qualsevol limitació. A banda de la tercera entrega dels personatges de la factoria Marvel també el veurem a l’esperada Dune, Knives out 2, la comèdia fantàstica Universe’s Most Wanted i al nou treball de Paul W.S. Anderson, In the Lost Lands, on farà parella amb Milla Jovovich.
