Va sorgir l'alarma a les pàgines d'aquest diari: els escolars de Secundària, tant els que van als centres públics com els que assisteixen als col·legis privats, se serveixen d'Internet per denigrar-se mútuament, insultar-se i injuriar els professors i difamar-los. El lloc és d'accés lliure. A l'empar de l'anonimat s'agredeixen sense cap mirament, es fan desqualificacions perso?nals i acusacions. S'apliquen de forma acarnissada les bestieses més cruels i no hi ha res que els aturi. Ho diuen tal com raja, sense la més mínima consideració. N'hi ha prou d'observar el repertori d'ignomínies que apliquen a companys i professors, una mostra de les quals també fou publicada. Bé que és necessària l'educació per a la ciutadania o alguna altra cosa semblant que els ensenyi que no tot és permès, que la dignitat humana és intocable, que la indignitat és salvatge, i cruel, i vil. Ha de dir-se amb totes les paraules: cada insult que llançam és una passa enrere, una regressió a l'animalitat.
Sembla que la notícia ha provocat enuig tant aquí com en altres indrets, perquè el fets abriguen igualment altres terres, on els al·lots de Secundària també s'insulten i s'apliquen porqueries a través d'Internet. Alguns pares i mares s'han enfurit i han denunciat els fets davant la fiscalia de menors. Ara es tracta de saber d'on provenen aquestes pàgines i d'identificar els ordinadors dels quals varen partir els insults. Diuen que no serà fàcil.
Sempre els al·lots de les escoles i dels instituts s'havien dirigit afrontes i injúries. Ho feien, emperò, de manera secreta. Sovint se servien de les portes dels excusats escolars i la difusió que tenien les invectives que es dedicaven era limitada, incom?parable a la que tenen les que s'envien a través de la xarxa informàtica. Mai no m'atreviria a comparar la porta d'un excusat acadèmic amb la pantalla de l'ordinador. En la soledat del wàter comú, qualsevol era capaç d'escriure les desvergonyes més aberrants. Era com si aquell metre quadrat fos una mena de reducte particular, un tros de terra lliure, un espai incontrolat on podies fer ús, en el sentit més profund del terme, de la llibertat. Probablement, les olors que desprenia la tassa del wàter n'excitaven l'instint. No hi havia altre lloc on la gent s'atrevís a cantar amb més entusiasme: Vull ser lliure, ara mateix! Llavors agafaven un rotulador i escrivien. I, què escrivien? Gairebé les mateixes coses que ara escriuen. Mitja dotzena d'insults als companys, quatre paraules de befa als professors i algunes frases de caire polític que, segons els temps, presen?taven certes variances. Al costat d'una proclama nazi podies trobar un eslògan de caràcter independen?tista, una defensa abrandada de la llengua catalana i mitja dotzena de grolleries de caràcter escatològic. En temps molt passat aquests escrits eren en castellà. A mesura que avançava la normalització de l'ús de la llengua en l'àmbit escolar -uns avenços sempre lents i morosos- a la cara interior d'aquelles portes començaren a aparèixer alguns escrits en llengua catalana. Vaig pensar que havíem fet una passa cap a la norma?lització. Amb el temps, perquè aquells escrits mai no els esborrava ningú, la gent escrivia damunt altres escrits: una frase sobre l'altra, una proclama sobre un altre text, una invectiva antiburgesa es creuava amb els elogis dirigits al propi òrgan masculí en ocasió que es trobi en situació erèctil. Crec que és en aquestes circumstàncies, quan escrivim sobre una pàgina sobre la qual algú hi havia escrit amb anterioritat, que es diu que ens trobam en presència d'un palimpsest.
Molts s'han esverat que els nostres escolars s'insultin i maltractin els professors amb paraules vulgars i aberrants. Ningú no ha pensat en l'eficàcia de la imitació en els procés educatiu? Els nostres escolars imiten la societat adulta. Tot plegat és un palimsest. Escriuen els mateixos textos que troben publicats en pàgines webs i blocs particulars. Els mateixos insults, les mateixes canallades. Què m'heu de contar a mi si alguns dels que m'han insultat fins a saciar-se ara ocupen un lloc al Consolat de Mar? Aquells joves no fan més que entrenar-se.
