Escarxofat al sofà, amb la falda plena d'engrunes i la boirina ocular que proporciona el cafè batejat, el consumidor de tele fa tres badalls de fàstic i es regira d'indignació pels continguts del programa que acaba de veure. En diuen l'Informatiu, Telenotícies, Telediario... El telespectador panxacontent, que no distingeix un actor d'un periodista, troba que no s'hi val que a l'hora dolça de la sobretaula els locutors clenxinats presentin imatges d'ofegats, de nens famèlics, de cossos mutilats, de bombes evitables. En veu alta, denuncia i qüestiona si és això l'únic que passa al món, renega dels polítics, es caga amb els directius de la caixa tonta i es tomba entre els coixins a l'espera que comenci el serial.
Com un llimac de la societat postmoderna, l'espectador de la petita pantalla paga els seus impostos i jura que el món està podrit. Ja ho sabem tot això, remuga, i no entén per què els noticiaris ens ho han d'ensenyar una vegada i una altra. També blasma dels mandataris internacionals que fan filigranes a les taules de negociació. També se'n fot dels joves manargues que es manifesten per l'equilibri nord-sud. Se'n malfia, també, dels intel·lectuals que critiquen el tràfic d'armes. Què vols? És la vida, i tampoc no cal que ens la refreguin pels nassos. Si cadascú s'ocupés de si mateix...
Just quan comença a agafar el primer son, el telestúpid insolidari obre els ulls com taronges. La sintonia del culebrot. Ara sí que xalarem! En Robert s'ho fa amb la Marta que surt amb en Pere que es pensava que era un marieta mentre es fotia la dona del veí del tercer primera que fornicava amb la Raquel. Fantàstic, quanta passió! El món està podrit, però és tan divertit!
El pa-i-fart de la vida insulsa creu que el sexe i la pasta mouen el món, que la resta són osques. S'adorm cada dia somniant rosses postisses i deleix per teledirigir els míssils de la masculinitat. Es lliga una bena a la clepsa i assegura que és el més espavilat de l'escala.
A la nit, solemne, s'injecta una nova dosi de teleporqueria i conclou: si tothom estigués tancat a casa no hi hauria tants accidents de trànsit.
fcruanyes@lletranet.com
