E l PP està vivint una situació de confrontació interna semblant a la que va viure la UCD als inicis dels anys vuitanta. Si en aquella època ja llunyana els democratacristians -reis de les conspiracions, o sinó que ho preguntin als italians- tenien un Óscar Alzaga, avui l'ha substituït un Mayor Oreja que ha provocat un autèntic terratrèmol al País Basc a pocs mesos d'unes eleccions en què els conservadors poden tornar als seus pitjors temps.

Molts sectors del partit, bàsicament seguidors de l'expresident Aznar, esperaven la dimissió de Rajoy, i més una vegada vista la seva sortida al balcó de Ferraz a la nit del 9-M al costat de la seva esposa. L'ala dura del partit estava ja preparada i tenia Esperanza ?Aguirre com a possible relleu. Però a mesura que han anat passant els dies i s'han analitzat els canvis en el si del grup parlamentari i que Rajoy estava disposat a continuar, el joc brut ha començat perquè el líder gallec llancés la tovallola. L'operació l'han dirigit i continuen dirigint-la el tàndem Jiménez Losantos-Pedro J. o, dit en altres paraules, des de les pàgines d'El Mundo i les ones de la Cope. Fins i tot el president de la Conferència Episcopal, Rouco Varela, ha pres part en la contesa tot renovant el locutor-estrella de la ultradreta i criticant obertament Rajoy.

Aquestes darreres hores, els populars que se senten bandejats s'estan organitzant i tard o d'hora anunciaran un nom per presentar batalla. Hi ha rumors que parlen d'Elgorriaga; altres, de Costa i més d'un que opina que sortirà a la plaça Esperanza Aguirre. Tot plegat un joc de confusions, però que ha unit personatges com Aznar, Rato o Mayor Oreja. Ara veurem com reaccionen els barons del partit que fins ara, tots, han donat suport a Rajoy.

L'objectiu d'una gran majoria dels dirigents del PP no és altre que situar-se en el centre polític. I això vol dir un canvi de tarannà i tenir unes relacions d'entesa amb les formacions nacionalistes. Els homes d'Aznar ho consideren una traïció i encara estan pensant en les relacions d'ETA amb l'11-M, una estratègia dirigida pel diari El Mundo, que els va entretenir durant molts mesos i que no va deixar parlar Rajoy de les autèntiques preocupacions dels ciutadans.

Ara la pregunta del milió és saber si Mariano resistirà les envestides i els cops de destral, la qual cosa no és fàcil. Malgrat tot, si surt viu d'aquest enfrontament amb la dreta rància i casposa del seu partit, de ben segur que es consolidarà com autèntic successor de Zapatero o si no, el temps ho dirà.