La «selva»

L’enciclopèdia catalana defineix una selva com un «bosc ufanós i poc alterat». Al diccionari de la RAE hi trobo dues definicions també sincrètiques (tradueixo): «terreny silvestre molt poblat d’arbres» i «abundància desordenada d’alguna cosa2. Aquesta segona s’ajusta de meravella al tema que vull desenvolupar: la proliferació i l’anarquia amb que circulen pels carrers els patinets. A Blanes ho puc constatar diàriament. Dels municipis veïns la informació m’arriba a través de coneguts i saludats. 

Monopatins, patinets convencionals, patinets elèctrics...s’han ensenyorejat dels nostres carrers. Dels vials, les voreres, les places, els passejos... Circulant en el sentit correcte o en sentit contrari, fent perilloses ziga-zagues entre altres vehicles i vianants , saltant-se semàfors (com fan també molts ciclistes), circulant a velocitats excessives, convertint-los en biplaces, obviant la utilització del casc ... Son imatges recurrents als carrers del municipi. Unes imatges encara més habituals en hores punta a la sortida de les escoles i , sobretot, dels instituts.

«Gira antes del semàforo, que allí en la esquina alguna vez se pone la pasma». Reprodueixo, tal com el vaig escoltar, el consell que li donava a un col·lega mentre dos patinadors baixaven a tota pastilla, damunt la vorera i en direcció contraria pel carrer més cèntric de Blanes, fa pocs dies. La «pasma» -la policia- o no dona l’abast o no te prou esma i prou eines (sancionadores i d’efectius) per controlar aquest desordenat, perillós i exponencialment creixent problema dels patinets.

Tot i que per comentaris i percepcions personals dedueixo que el número d´ensurts, caigudes, cops, contusions, etc causats per aquests vehicles ha augmentat, em poso en contacte amb el Servei de Documentació i Estadística de la Corporació La Selva- Maresme (Hospitals de Blanes i Calella) per si m’ho poden corroborar. Amb molta amabilitat m’informen que no tenen dades sobre la qüestió. Ni a l’anamnesi ni a la història clínica es reflecteix, quan s’atén un accidentat de trànsit, les característiques del vehicle que l’ha produït. Faig un segon intent contactant amb un company del CAP 1 de Blanes per si em pot aportar alguna dada. M’explica que tampoc disposa d0informació remarcable, tot i que a la consulta li toca escoltar, sovint, queixes de «pacients-vianants». De passada em diu que acaba de tornar d’un viatge a Holanda i com allà el problema no existeix: els patinets estan prohibits a tot el país!. També, com al centre de les grans ciutats s’ha anat consolidant la pacificació del trànsit i com tothom : ciclistes, vianants, i conductors respecten les senyals, els vials específics i les normes de circulació. 

Quin magnífic exemple a seguir per una Catalunya que sovint s’ha volgut comparar ( semblar?) al civilitzat país europeu del Benelux! Una comparança que,com en tantes altres coses, és la mateixa que es pot fer entre un ou i una castanya. Afortunadament, la nostra comarca, La Selva, conserva encara molts paratges que poden associar-se a la primera de les definicions que he recollit al començament: «bosc ufanós i poc alterat». Als carrers de molts municipis, d’un temps ençà, els escau millor l’altra definició: «abundància desordenada d´alguna cosa». Qui i quan s’ha de posar ordre a aquest perillós desgavell?  

Subscriu-te per seguir llegint