Cartes

francesc a. picas. La Jonquera

Joan-Xavier Vidal Dalmau, jove historiador figuerenc, recentment ha escrit un estudi sobre la història de Figueres que gira entorn del temple de Sant Pere. Entre altres fets, explica l´assassinat de tres sacerdots el 1936, les despulles dels quals no se sap on reposen. Mossèn Ramon Masdevall i Prujà, nascut a Santa Pau ­(Garrotxa). Tenia 74 anys. Deia missa a l´altar de la Divina Pastora del Temple Parroquial. Feia una vida retirada, visitava malalts, i vivia pobrament. Fou assassinat el 13 d´octubre de 1936. Es creu que les seves restes reposen en alguna fossa comuna del cementiri de Figueres, però no han pogut ser localitzades. Mossèn Enric Murtra Vilaplana, nascut a Girona. Tenia 57 anys. Ajudava a la parròquia de Sant Pere. Era professor de Religió. Detingut a Figueres fou mort als voltants de Salt i cremat el seu cos. Les seves restes no han estat mai trobades. Mossèn Marià Fages de Climent, nasqué a Figueres, tenia 60 anys. Deia la missa de 12, els diumenges. Va ser prèviament robat i assassinat a la carretera de Pontós. El seu cos no ha estat localitzat. Sembla que fou sepultat al bosc de Pontós.

Podríem afegir al silenci martirial d´aquests tres sacerdots, la immolació del bisbe auxiliar de Tarragona, Dr. Manuel Borràs, assassinat a Lille, cremat el seu cos, del qual mai no s´han trobat les restes per poder ser enterrat a la Catedral, al costat del Cardenal Vidal i Barraquer.

Sentim un profund rebuig pels anys polítics, tenebrosos i antidemocràtics que provocaren aquells crims. Manifestem una sincera simpatia per les pacífiques víctimes d´aquell terror anticristià d´ara fa setanta anys, i els expressem un sincer record.

Gràcies per la patata de sembra

Jesús Domingo. girona

Durant tot l´any estem celebrant l´Any Internacional de la Patata declarat per la FAO. Durant aquest temps s´han portat a terme conferències i estudis sobre aquest meravellós tubercle, que es conrea com a aliment en uns cent països, en clima temperat, subtropical i tropical. En les zones temperades, les patates se sembren (planten) a la primavera i es cullen a fins de l´estiu. En les zones tropicals es recullen les millors collites a altures de 1.800 fins a 2.500 metres sobre el nivell del mar, o a menor altura quan es produeix en els mesos més frescos.

Al forn, rostida, bullida o fregida, la patata és la verdura favorita als Estats Units. Cada any, el nord-americà típic menja aproximadament 59 quilos de patates, les quals, a més de ser una important aportació d´energia, són una bona font de vitamines i minerals. Però ens preguntem: Quant treball s´amaga darrere d´un plat de patates o d´una bossa de patates fregides? Molt pocs ho saben i desgraciadament cada dia en són menys.

Durant aquests dies d´estiu he pogut viatjar per carreteres de Castella, concretament de Burgos i de Palència, i he pogut apreciar extensions de camps plantats de patates. Aquests agricultors no les planten perquè aquestes vagin al consum, que ja seria un treball honrós, sinó per a les malanomenades de sembra, perquè les que ells produeixen són per ser plantades per uns altres, treball més honrós encara, ja que si la patata és el principal producte per reduir la fam en el món, produir patates perquè uns altres les produeixin en gran quantitat és una meravellosa obra.

Vull agrair, des d´aquestes línies, als agricultors burgalesos i palentins que junts produeixen i certifiquen més del 70 % de la patata de sembra espanyola i que molts gironins fem servir any darrere any.

Portbou, l´ACA

i l´equilibri territorial

josep m. loste i romero. portbou

No s´entén que l´ACA faci l´orni amb el problema del pantà de Portbou. No és comprensible que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat sigui tan insensible davant d´un problema de primera necessitat que pateix el municipi de Portbou. No hi ha dubte que , tot i ser a hores d´ara de competència municipal perquè en el seu moment no es van fer bé les coses (per sentit comú) un municipi de 1350 habitats, amb uns pressupostos molt limitats, no pot fer-se càrrec del manteniment d´un pantà. De fet, aquesta és una qüestió d´equilibri territorial , és a dir, que les administracions supe­riors han d´ajudar de debò l´administració local, si no es pretén asfixiar -econòmicament i socialment- els respectius consistoris amb ­menys recursos. El tema del pantà de Portbou és un exemple més, supramunicipal, en què un petit municipi ha de responsabilitzar-se´n, sense tenir els mitjans adequats. Això, de fet, posa en qüestió el principi d´igualtat d´oportunitats que reconeixen tant la Constitució com l´Estatut. Sense un equilibri territorial efectiu, molt aviat no es podrà viure en els municipis de menys de 5.000 habitants.

Contra la vacuna contra el virus del papil·loma humà

Veturian arana. codirector shen girona. centre de teràpies naturals.

Sr. Director, he llegit amb horror la notícia apareguda en el seu diari el dijous 24 de juliol que anunciava la immminent vacunació de milers de nenes contra el virus del papil·loma humà, sens dubte un esforç més per a la indústria farmacèutica per omplir les seves arques d´euros a costa de la nostra ignorància. Permeti´m, per a aquells que encara estan llegint aquesta carta, enumerar, de manera molt breu, uns quants punts d´interès per als pares d´aquestes nenes.

1.- No hi ha cap estudi que demostri que la vacuna sigui eficaç i segura perquè mai ha estat provada en nenes d´aquestes edats!

2.- Els efectes, positius o negatius, només se sabran d´aquí a vint o trenta anys. El que converteix les nostres filles en ratolins de laboratori.

3.- En el cas que aquesta vacuna realment protegeixi, només actua en 4 dels més de 100 tipus que existeixen del virus del papil·loma humà que a penes es detecten a Espanya. De fet la possibilitat de contraure càncer de coll uterí all nostre país és molt baixa.

4.- Les morts que airegen per ficar-nos la por al cos són majoritàriament en països del Tercer Món on el sistema immunitari de la població és baixíssim.

5.- En cas de funcionar ho faria si la nena no hagués estat ja en contacte amb el virus i a sobre ningú sap quant temps dura l´efecte... Se les haurà de vacunar cada any fins que comencin a tenir relacions sexuals?

6.- Té efectes secundaris com qualsevol altra vacuna? i tres possibles morts als EUA.