El vol JK 5022, que havia de sortir de Madrid amb destinació a Las Palmas, tenia overbooking. Alguns passatgers amb plaça en aquest avió es van haver de quedar a terra. No sé si els ha ocorregut a vostès. Es tracta d'una pràctica permesa tant en els viatges com en l'hostaleria, que juga amb la probabilitat de l'estadística. Se sospita que no tots els clients que tenen reservada habitació en un hotel hi aniran, i se suposa que no tots els qui han reservat plaça a l'avió el prendran. N'hi ha algun que s'aixecarà malalt, o es posarà malalt un familiar, o perdrà l'enllaç d'un vol, o li sorgirà un compromís professional o, simplement, es quedarà adormit.
Quan arribes a embarcar i et diuen la paraula terrible: overbooking, se't posa cara de tonto, al principi, fins que vas evolucionant cap a la indignació. Indignació quan ets conscient d'haver patit una estafa i que, de tots els aspirants a entrar en aquest avió, t'ha correspost pertànyer al grup dels gilipolles.
Ignoro com van reaccionar els passatgers del JK 5022, quan els van comunicar, en acostar-se a efectuar els tràmits d'embarcament, que l'avió ja estava complet. Ho ignoro, però m'ho imagino, perquè ho he presenciat en més d'una ocasió. Es recorre a tot l'imaginable: somriures, intents de suborn, trucades a amics que poden influir, protestes, amenaces... Poques persones es resignen a aquesta espècie d'estafa legal. I no havia de ser d'una altra manera en el vol JK5022. Una hora després, també m'imagino el seu atribolament, el seu desconcert, la seva pertorbada percepció de la realitat, en tenir constància que havien intentat prendre un cotxe fúnebre en marxa. Deia Amiel que "el destí pot seguir dos camins per causar la nostra ruïna: rebutjar-nos el compliment dels nostres desitjos i complir-los plenament". Però també ens pot salvar la vida.
