Cartes

Fa pocs dies, la caiguda de fulles en un dia típic de tardor amb forta tramuntana va ocupar una plana sencera d´aquest diari. No es tractava d´una notícia de caire meteorològic sino que s´atribuïa aquest fenomen tan natural a la política municipal. En un exercici de barrejar imatges i conceptes s´arribava a la conclusió que fulles=brutícia. Sens dubte la neteja de Girona és millorable, i especialment en alguns punts negres que els serveis municipals tenen com a objectiu prioritari. Ara bé, els arbres i, per extensió les seves fulles, lluny de ser motiu de degradació són un símptoma de qualitat urbana. Ens proveeixen d´ombra i humitat ambiental a l´estiu, ens depuren l´aire contaminat bona part de l´any, son refugi d´ocells de molta diversa mena que controlen la població d´insectes, els beneficis que ens aporten els arbres compensen amb escreix l´enrenou que ens ocasiona la caiguda de fulles a la tardor. És cert que el volum de material a recollir pels carrers és multiplica per 25 en els mesos que van d´octubre a desembre. En aquest sentit el servei de neteja viària sempre incrementa la seva plantilla en aproximadament un terç per fer front a l´increment de treball. Aquesta tasca es visualitza més o menys efectiva en funció del clima. Si la caiguda es produeix a poc a poc la fulla es recull sense gaires probleme, si la caiguda es produeix de cop la normalitat pot trigar setmanes a recuperar-se. Però és un cicle al qual estem acostumats i cada any el superem. Després de les fulles ve la poda i després, a la primavera, el control de plagues. Certament els arbres generen unes necessitats de servei que intentem cobrir amb la màxima eficàcia i amb el convenciment que els arbres són quelcom indispensable per a la ciutat. Per això, la imatge de fulles a la tardor, lluny de ser una imatge negativa, és part del nostre paisatge i de la nostra identitat col·lectiva. I com a tal l´hem d´explicar als nostres infants perquè estimin als arbres, no sigui que algun dia, per comoditat, preferissin un món inanimat de ciment i asfalt.

La mesquita de Taialà

jaume santana i vicens. salt.

El que exposo és verídic i així ho puc demostrar. Aquest cop i donant-li la versió positiva a l´alcaldessa de Girona, Sra. Pagans, i amb total suport a la Associació del barri de Taialà de Girona i com a rèplica negativa a SOS. Racisme, que només surten quan els són favorables els vents. Animo els veïns del barri de Taialà a ser ferms i no admetre cap mesquita ni local, etc., que sigui per aglomerar un contingent de musulmans, si no volem que els habitatges tinguin una masaiva pèrdua de valors. Ho manifesto amb la veu ben alta i sense cap por ni temença, dels qui sense tenir-los com a veïns en potència, estan a favor d´aquestes religions. Se´ls acabarà el silenci a totes hores del dia i de la nit; cal deixar-se dels simples arguments fàcilment rebutjats d´aparcaments, etc., cal dir la veritat: la preséncia de la immigració comportaria una pèrdua de valors primordials a tot el barri de Taialà. La meva experiència i la de molts saltencs.

El circ i les invitacions

jordi ceballos arias. sant julià de ramis.

El divendres di 24 que coomençaven fires, varem anar dos adults a dos quarts de deu a Il Circo di Venezia. Portàvem una invitació que indica: «McDonalds et convida al circ, entren 2 paga 1». A l´entrada del circ vàrem observar el llistat de preus i hi havia localitats per adult a 18? per barba. A l´hora d´anar a pagar, vàrem presentar la invitació i 18?, però ens varen dir que no, que n´havíem de pagar 36?. Vàrem insistir que haviem de pagar 18?, amb la invitació, però la senyora gran que hi havia a la taquilla ens va deixar molt clar que n´havíem de pagar 36?. Finalment no vàrem entrar al circ i encara no entenem per què no se´ns va aplicar el 2x1. En fi, per evitar que cap família pateixi aquest ensurt, us expliquem la nostra història.