El divendres 26 de setembre va tenir lloc al Centre Cultural La Mercè, amb motiu de l'inici de curs de l'Aula d'Humanitats, una conferència oberta a càrrec de l'escriptora Najat El Hachmi, autora de l'obra L'últim patriarca, que va obtenir el premi Ramon Llull d'aquest any. Escriure des de la frontera era el títol de la conferència en què va començar a parlar, amb senzillesa i proximitat, del que significava precisament sentir-se a la frontera i vaig anotar una primera frase que ja em va lligar totalment a la resta de les seves paraules: "La frontera és l'únic espai on dues realitats diferents es troben". En certa manera, em vaig sentir alleugerida perquè explicava amb paraules clares i precises la sensació que tinc moltes vegades de ser a la frontera, a les moltes fronteres que hi ha al voltant nostre. És aquest espai fronterer compartit el que per a mi és més interessant per tot el que té de trobada i d'intercanvi i, per tant, de coneixement de l'altre, despullats dels prejudicis i la prepotència, i disposats a deixar-nos seduir per altres maneres de veure el món i d'entendre la vida.
Najat El Hachmi ha hagut de fer un llarg viatge per poder trobar el seu propi espai. Un viatge que comença amb el seu naixement a Nador (Marroc) l'any 1979 i ?segueix a Vic quan hi arriba vuit anys després per instal·lar-s'hi amb la seva família. En la seva obra guanyadora planteja aquest dilema de trobar el seu propi lloc: la condició de segona generació pesa com una llosa en el sentit que, per una banda, s'han adaptat a un entorn nou però, per l'altra, conviuen amb la generació anterior, aquella que segueix pensant en la seva terra, que segueix tenint present la figura del patriarca. Em va agradar i vaig agrair la seva sinceritat quan va comentar que per a nosaltres ha suposat i suposa una problemàtica important el fenomen de la immigració perquè s'ha produït relativament en poc temps i sabem el que ha comportat i comporta, però va deixar clar que per a ells, per als qui van venir de petits, també ha estat molt dur perquè es van veure abocats, en molt poc espai de temps, a començar de nou en un món estrany i totalment diferent al seu. Tothom ha travessat el seu propi desert. I la travessia no ha estat fàcil.
"Escric perquè estic en aquesta condició, en la frontera". Una altra frase que em va fer pensar i preguntar-me per què escrivia jo si no era perquè, en certa manera, érem allà mateix, en el mateix lloc de trobada, allà "on els conflictes interns estan marcats per realitats diferents": la realitat dels estereotips, de l'edat, del gènere, dels orígens, de la pròpia identitat, de la desigualtat d'oportunitats... Enfront de la realitat que voldríem. És per tot això i en el cas de l'escriptora marroquina, a més, per la seva condició d'immigrant que, tal com ella va dir, es té la sensació de pertànyer o no pertànyer enlloc. És enmig de tota aquesta riquesa de matisos, de dubtes, d'incerteses i també de plantejaments valents, que neix la literatura, "d'aquesta necessitat interior d'explicar i d'explicar-se". I seguia escoltant. El cor se m'accelerava. Quantes coincidències malgrat les diferents trajectòries vitals. Potser, en el fons, no tan diferents. I seguia escoltant quan deia que la història de la literatura n'està plena d'exemples de com el desacord amb la realitat que ens envolta es canalitza a través de l'escriptura.
A la frontera. Des de la frontera. Escriure des de la frontera. Ja hi sóc. M'hi identifico i m'identifica. "Començo a fer-me a la idea que aquest és el meu lloc. Sense aquest espai, sense conflicte, sense problemes, no existiria la cultura ni molt ?menys la literatura".
Totalment d'acord Najat. Najat El Hachmi, gràcies. Fins la propera.
