Cartes

màrius viella. la bisbal d´empordà.

Mentre un sector de la ciutadania ­mundial dicuteix la culpabilitat del desastre econòmic, sense que ningú es preocupi per la fam de tants milions d´éssers humans; d´altres discuteixen la conveniència de la governabilitat de cadascun dels països que com és de preveure, tothom vol manar, perquè això vol dir tenir poder, però sovint oblidem els sectors que s´han anat introduint dintre de casa nostra de forma que molta gent diu il·legal, fins al punt de poder exigir el reconeixement d´uns drets que tot ésser humà hauria de tenir reconeguts, sense haver de recórrer a la falsedat, ni a la violència, el dret al benestar.

Crec que tard, ens comencem a ­preocupar del que el futur ens pot fornir, com a conseqüència d´una mala gestió de govern que, entre uns i altres, ha permès l´arrelament de l´islamisme al nostre país, i ara no sabem com fer front als paranys amagats que constantment ens envolten; una prova és que Interior «ordena controlar els presos àrabs que llegeixin GARA.

Quan hom llegeix i escolta o veu per TV tot el garbuix d´atemptats sanguinaris terroristes i que diàriament es produeixen en sectors en què el radicalisme islàmic es fa notar, i de forma alarmant va ampliant els seus conflictes, vol dir que alguna cosa està canviant al món, i que els governs han de començar a mirar de baix a dalt, i no de dalt a baix, com fins ara; ja era hora que tothom sabés que té drets, i que es reconegui que els altres també en tenen, i si no posem fil a l´agulla perquè això sigui així, jo no sé quina és la diferència d´una guerra mundial, al que s´està confeccionant a partir d´ara, si els governs no hi posen el seu saber i els mitjans per aturar-ho. Compta, que tothom sap el que pensa i diu Rouco Varela, però ningú o ben pocs podem saber el que diu l´imam de qualsevol mesquita; a part que em captiva la disciplina islàmica, he de reconèixer que em preocupa el futur dels sectors que fins ara no tenien gairebé coneixement de la seva existència, i de cop i volta, ens trobem immersos i envoltats de cultures fins ara desconegudes, que espero que siguin respectuoses, com per la meva part respectades.

Tres punts a destacar

àngela ferrer i mató. Girona

El primer és per felicitar el senyor Xargayó, director del Diari de Girona, ja que gràcies a ell he entès l´embolic de la votació dels pressupostos de l´Estat. No comprenia per què els components del PSC, ara deien que els votarien afirmativament i d´altres cops deien que no, quan en realitat, com aclareix el senyor Xargayó, com a membres del PSOE i com a parlamentaris a Madrid havien de votar favorablement si no volien armar la «marimorena». El que no van fer gens ni mica bé fou sembrar dubtes quan ja sabien el que els tocava fer. Gràcies per l´aclariment!

En segon lloc voldria donar suport a l´escrit de la senyora Consuelo Barea de Barcelona publicat en el Diari de Girona (dia 21-12-08) en el qual retreu a l´Albert Soler el to vexatori que empra per desqualificar la directora del Programa contra la violència, la senyora Alba Garcia. Es pot estar en desacord amb la manera d´actuar i/o retreure el que creus que no fa bé, però mai insultar ningú, cosa que sembla ser la norma de l´esmentat periodista. Diverses vegades he opinat sobre la seva manera de «maltractar» qui no li cau en gràcia, però gairebé sempre es passa. En canvi les entrevistes les fa bé. Per què no es dedica només a aquesta part que el dignifica com a persona i no a la que el deixa com un total maleducat? En aquest sentit també fou durament replicat pel secretari del Departament d´Interior, senyor Boada (20-12-08) i és que es mereixia el que li diu i molt més.

En tercer lloc i últim, em vull referir a la carta, també publicada en aquest diari coincidint en el dia i plana del senyor Xargayó i de la senyora Barea, escrita per l´Eulàlia Romera en la qual i amb el títol «No us confongueu», aclareix que les persones que van de porta a porta demanant que es facin socis de la societat contra el càncer no pertanyen a l´Oncolliga que sí és la lliga «gironina», la «nostra», dedicada a lluitar contra tan terrible malaltia. Són de l´AECC, que vol dir Associació «Espanyola» contra el càncer. Alerta, no vull dir que no duguin a terme bones accions però són d´Espanya, vaja com el PSC és del PSOE. Afirmen que són de Girona i sí que ho són però pertanyen a la Lliga Espanyola, com es pot suposar molt menys propera als gironins. Allò de «cafè per a tots». Cal saber les coses per després actuar com creiem convenient.