La vàrem entonar, com cada cada 16 de novembre del seu aniversari, amb un sol cor aplegat, les seves companyes i com?panys llibertàries: "Per a la Con?xa PérezÉ amb una de les més belles i contundents cançons de guerres -A las barri?cadas-" que va aixecar el meu poble contra el cop d'estat de Franco. La nostra emèrita republicana lli?bertària, complia 94 anys de records lúcids de vida militant i profundament empeltada de la seva lluita empenyada contra l'usurpador de les nostres lliber?tats. Ens vàrem abraçar, ella i jo, com cada any, en la compli?citat per sempre compresa i com?promesa, dels meus orígens fei?xistes i dels seus republicans. La Conxa Pérez, amb la generositat bio?lògica de la seva raó em mirava amb una tendresa profunda i reco?neguda del moment en què vaig pasar, des del meu passat, al seu.
Miliciana, guerrillera en el Front d'Aragó, captiva al camp de concentració d'Argeles, ena?morada d'un altre presoner del camp que la deixa embarassada i l'abandona abans de parir una criatura que haurà de deixar en mans de l'horrible maternitat. Però la Conxa és valenta, molt valenta i es buscarà la vida en una parada del mercat de Sant Antoni. Després una altra d'"abalorios" pels turistes afamats de "l'Espanya és diferent". I una "rerebotiga" on aboca la seva inversió ideològica amb papers i libres clandestinsÉ pels turistes nacionals a la recerca de la veritat històrica del que va passar, de veritat.
L' estima fraternal a la Conxa Pérez no és només passional d'una amistat. A més a més, l'admiro en el meu ofici de poeta. Perquè potser, encara no ho ha escrit mai -sempre les poetes són excessivament tímides- però sé, que podríem subscriure juntes aquelles paraules estètiques d'Henry Michaux: "Aquesta voluntat de partir de zero, aquesta certitud de tornar a recomençar a entendre el teu món d'ara mateixÉ d'acceptar la teva efervescència del teu esperit sempre renovadorÉ". Per a la Conxa, quin immens plaer haver-te conegut i reconegut.
