Aquesta setmana la Fundació Valvi ha presentat el llibre Cartes a Joan Saqués i Roca. Miscel·lània d'homenatge, que recull una sèrie d'escrits que amics seus li fem establint-hi una mena de correspondència. Malgrat va morir el 1995, segueix ben present en el record de molts i potser amb aquest llibre es reforçarà la memòria col·lectiva respecte al qui fou i què feu. Joan Saqués és un bon exemple del català esperançat que poblava el país en els anys seixanta i setanta del segle XX. Érem, encara, sota la dictadura franquista, però la nova generació, és a dir, la que no havia patit directament la guerra, però que havia crescut en la repressió que imposà el règim resultant, trobà i es construí unes actituds de servei a Catalunya. Els que no es resignaven a la uniformització que desitjava la dictadura cercaven els llocs, les fonts i les formes de connectar amb la història de Catalunya que havia sortit malmesa d'aquella guerra. Saqués, com molts, trobà aquestes fonts en l'ambient familiar, en aquella transmissió de cada dia amb paraules i sobretot amb actituds. Trobà també aquesta transmissió en l'escoltisme, que en aquelles dècades fou un moviment d'una gran importància perquè de forma divertida i interessant propicià l'ensenyament de la voluntat al servei del poble. Finalment, a Joan Saqués, atent a l'evolució política, participant-hi en tot el que podia, com tants i tants, li arribà la responsabilitat de participar-hi directament essent cap dels Serveis Territorials de Girona del Departament de Cultura. Ho fou una colla d'anys i hi destacà per la seva sensibilitat i disponibilitat respecte a les necessitats i projectes en aquest camp.
El llibre que ara ha estat presentat és un homenatge just a un home que estimà Catalunya i la serví tant com podia. Sense gaire discursos ni gestos grandiloqüents, però amb la sinceritat que traspuava i que connectava amb la gent. Era clar que sorgia del poble per servir-ne les necessitats. Aquesta era la característica clara d'una generació que arribava a la política per fer-hi feina, és a dir, empényer la reconstrucció nacional de Catalunya. Cartes a Joan Saqués i Roca serà útil a molts per recordar què hem fet i concretament què feu aquest homenot de considerable alçada, barbut i de posat sorneguer, però sempre atent al que era l'interès del poble i sempre disposat a treballar en aquesta direcció. El llibre té també uns altres destinataris, els que no l'han conegut i que pertanyen a noves generacions: hi poden descobrir un personatge, però sobretot una forma de fer neta i clara que no tenia altre objectiu que refer "la pàtria malmesa". Aquesta prioritat traspua en aquest llibre i il·lustra com ha estat important i crec que pot ajudar que ho segueixi essent, malgrat els virus de la mediocritat que s'han escampat.
