En temps de crisi, el món ja no es divideix entre grisos i menys grisos; es torna, súbitament, blanc o negre. No hi ha terme mig i les tertúlies matinals de teles i ràdios en són un exemple flagrant: a totes, polititzades sense excepció, només hi participen desmenjats crònics o profetes de l'apocalipsi. No hi ha analistes del terme mig, només extremistes de la paraula. I si això és així en termes econòmics, imagineu-vos com es viu en el panorama esportiu.
Diumenge passat, La Sexta feia allò de retransmetre els partits de futbol sense mostrar-ne imatges directes, sinó connectant amb bustos parlants que ofereixen la darrera hora de cada matx. És un pal de nassos, però és legítim per combatre la falta de drets d'emissió. Ara bé, a la d'aquest diumenge en concret, es va produir el següent incident. L'histriònic locutor va donar pas al camp del Màlaga perquè el Madrid havia aconseguit el gol de l'empat. El bust va explicar que "al Madrid només li falten tres gols per al miracle". Mentrestant, l'histriònic afegia que els culés "estan de festa, de moment".
Home, està bé ser optimista en temps de crisi, encara que aquesta sigui en termes esportius, però això de La Sexta és digne de frenopàtic. D'acord que l'esperança és l'últim que es perd, però assumint que el Barça era el líder de la Lliga des d'abans de començar la jornada, potser el més ètic professionalment era explicar les coses des del punt de vista de l'estadística, i no des del prisma de la ciència-ficció.
Ara bé, encara va resultar més delirant l'esforç d'uns i altres per contenir la seva decepció i fer veure que informaven neutralment de les celebracions blaugranes. Aquell dia, només hi va haver un fenomen comparable en tant que demencial: els comentaristes de Gol TV i la seva traducció simultània del català emprat per la majoria de jugadors del Barça, tractat pels locutors com si es tractés, com a mínim, d'una variant dialectal del suahili.
