Amb més insistència que mai, els discursos dels polítics incorporen habitualment una lloança a unes classes mitjanes que suporten amb resignació el gruix de la crisi. Ara bé, qui forma aquesta galàxia anomenada classe mitjana? Segons Anthony Giddens, sociòleg anglès de tendència socioliberal, el concepte aplegaria un ampli espectre social que va des dels assalariats fins als petits empresaris, professionals i autònoms. És a dir, sóc jo, ets tu, som gairebé tots. En els països avançats l'augment de la proporció de treballadors de "coll blanc" en comparació amb els de "coll blau" hauria ajudat a diluir les ?antigues relacions socials entre explotador i explotat per donar pas a les panxacontentes classes mitjanes de l'estat del benestar.
Aquest punt de vista no està allunyat del discurs liberal que defensa la desaparició de les classes socials substituïdes per una majoria silenciosa de productors i consumidors.
Amb tot, ambdues ideologies no tindrien cap empatx en distribuir la població segons tres nivells de rendes: alt, mitjà i baix. En aquest rànquing, les classes mitjanes estarien en una forquilla que aniria des de les multimilionàries germanes Koplowitz a una jove mileurista. Comptat i debatut, una classificació que no aclareix gairebé res.
En canvi, sí que existeix una línia divisòria, independentment de l'estatus social, basada en dues classes socials històricament antagòniques: els posseïdors dels mitjans de producció i els treballadors que venen la seva força de treball per un salari. En els períodes de prosperitat les diferències passen desapercebudes i en èpoques de crisi ressorgeixen de nou quan la recessió econòmica colpeja amb força les capes més dèbils de la societat.
Per tant, la classe mitjana actual enllaçaria amb aquella petita burgesia situada entre la classe treballadora i la classe burgesa. A més dels petits empresaris, comerciants, professionals i autònoms s'afegirien a aquest magma, per dalt, un sector de la burgesia vinguda a menys i, per baix, els assalariats amb un elevat nivell d'ingressos.
Però el destí dels seus integrants no és altre que convertir-se en burgesos una minoria i en assalariats la immensa majoria. De fet la realitat acaba per imposar-se a la fantasia d'escalar els cims reservats a l'alta burgesia quan els petits empresaris s'arruïnen i els treballadors de "coll blanc" són acomiadats i passen a engrossir les xifres d'aturats.
En definitiva, hom se n'adona que ha viscut per sobre les seves possibilitats i que els rics són pocs i cada vegada més rics i els pobres són més, i cada vegada més pobres.
