Unes eleccions a la presidència del FC Barcelona tenen un impacte mediàtic i una transcendència social que van molt més enllà de l'àmbit d'un club de futbol, fins a l'extrem que el seu resultat pot condicionar el salt de Joan Laporta a la política. És indiscutible el pes del Barça en la societat civil catalana. La contundent victòria de Sandro Rosell -dos de cada tres vots han estat per a ell en les eleccions amb més participació de la història blaugrana- ofereix moltes lectures i anàlisis. A banda de ser un reconeixement a l'esforç i la feina ben feta -Rosell portava més de cinc anys treballant la seva candidatura per tots els racons de Catalunya-, els socis del FC Barcelona han apostat per un tipus de lideratge del club oposat al que ha impulsat Joan Laporta durant set anys. Que el candidat promogut per l'expresident, Jaume Ferrer, hagi estat el menys votat, no és casual. És un vot contra Laporta, de la mateixa manera que el resultat de les eleccions generals de 2004 no va ser una derrota de Rajoy, sinó d'Aznar. No es pot oblidar que el percentatge de socis que han votat ara per la candidatura de Rosell és gairebé el mateix que fa només dos anys va donar suport a la moció de censura contra Laporta. Des d'aleshores, els socis han vist el millor Barça de la història, però no han reconegut Joan Laporta com el millor president. El veredicte de diumenge és eloqüent: Guardiola aclamat quan va anar a exercir el dret de vot; Laporta castigat amb un vot massiu a favor del seu principal ?enemic. A partir d'aquí, el Barça inicia una nova etapa institucional, que no esportiva, perquè aquest apartat ja està encarrilat. Sandro Rosell estrenarà un llarg mandat de sis anys en el qual l'entitat difícilment podrà repetir els èxits de les dues últimes temporades, però sí canviar la gestió i el lideratge, que és el que li han demanat els socis.
