Incansable, Al Gore lluita contra el canvi del clímax. Per aturar aquesta ominosa degeneració, vol convèncer de la bondat de les seves tesis la majoria de congèneres femenines. El punt d'inflexió va arribar quan Tipper Gore va descobrir la veritat incòmoda que l'estalvi energètic del seu marit es restringia a l'àmbit conjugal, mentre afavoria l'excés fogós de calories en unions sense aïllament matrimonial.
Si entre els preceptes d'un planeta més ecològic figura el sexe a discreció, les doctrines de l'impetuós Gore rebran un suport massiu de la població. Durant els seus vuit anys com a vicepresident dels Estats Units, l'estrès del càrrec es va traduir en una pèrdua de desig, agreujada per la dieta monòtona de quaranta anys de vida conjugal. La seva activitat extracurricular demostra que el matrimoni perfecte exigeix de tants suports externs que es fa ecològicament insostenible. Davant del mamífer adequat, l'ésser humà es converteix en un sàtir, però aquesta evidència semblava excloure el robòtic Gore. En cas d'haver-se descobert abans el seu hobby, hauria estat president nord-americà el 2000, i així la seva líbido hauria protegit el món de Bush i les seves matances. El sexe pacificador no només hauria reconciliat capes creixents de la població amb els seus governants. A més, hauria ampliat el palmarès del guru ecològic, que va aconseguir els primers Oscar i Nobel concedits a un power point.
La voracitat de l'audiència pels protagonistes d'excessos sexuals ha consagrat en aquesta faceta personatges tan inapropiats com Al Gore o Tiger Woods. La idea de l'exvicepresident aixafant una massatgista interrompria l'ardor sexual d'una generació. Un predicador de l'apocalipsi disfressat de playboy és un altre símptoma de l'esgotament dels recursos planetaris, encara que ens consoli veure el lúbric Gore reclamant que la naturalesa segueixi el seu curs, amb tantes parelles com calgui.
