No importa tant saber qui és Julian Assange, sinó què significa. Simbòlicament, és revelador que el seu empresonament se substanciés en el trenta aniversari de la desaparició de John Lennon, assassinat quan tenia pràcticament la mateixa edat que el fundador de Wikileaks. El Che Guevara del segle XXI ha estat detingut a Londres amb 39 anys, els mateixos que tenia el revolucionari argentí quan va morir. De la jungla real boliviana a la selva virtual d'Internet, les referències a mites assassinats accentuen la seva rellevància quan l'inefable Sarah Palin emet el seu veredicte contra el periodista australià, "cal caçar-lo com a Osama bin Laden". El congressista republicà Peter King articula legalment la cacera, en sol·licitar que Wikileaks sigui declarada una organizació terrorista. Segons la doctrina nord-americana, l'equiparació amb Al-Qaeda permetrà segrestar i torturar els seus membres, els qui contribueixen econòmicament a sustentar-la i probablement els qui hagin llegit els documents filtrats.
La sobreactuació de Palin transparenta la capacitat d'excitació nord-americana, per no parlar de la ignorància de l'exgovernadora d'Alaska sobre el terrorista saudita. Amb tot, Assange s'ha convertit en el personatge històric més important dels últims quinze minuts i l'emparentament més correcte de la seva imatge es remunta a Robin Hood, el bandit que robava informació als rics per disseminar-la entre els pobres. El creador de Wikileaks és el millor advocat de la seva causa, que sintetitza com el combat "entre el secret i la veritat", en una cita que extreu pícarament del pare de Rupert Murdoch.
El testament en vida d'Assange és un article a The Australian. Sota l'expressiu títol de "No disparin al missatger", l'australià acusat de violació a Suècia es pregunta per què els governs s'acarnissen amb Wikileaks però exoneren els prestigiosos mitjans informatius mundials que han acollit les filtracions en el seu si. Per cert, amb l'avantatge que suposa la intermediació de l'organització citada en el terreny de les responsabilitats. Una hipòtesi gens desgavellada estableix que les capçaleres de luxe són considerades pels governs com a recuperables, per a la causa del doble llenguatge que ha desemmascarat Assange.
La quantitat de documents suposa un salt qualitatiu en la concepció del periodisme. En suport de paper, els 251.000 cables cobririen dos-cents metres de prestatgeria. Una persona tardaria set anys a llegir-los amb un mínim de percepció, es requeriria un exèrcit d'un miler de periodistes per sistematitzar íntegrament els continguts. En puritat, ningú coneix encara els papers de Wikileaks, i les limitacions d'aquesta tasca hercúlia impossibilita una visió global. La fragmentació s'estén a les llacunes sobre la personalitat d'Assange. Un perfecte desconegut fa un parell de mesos, encapçala la votació de la revista Time per elegir el personatge de l'any, superant en un cinquanta per cent els vots del seu immediat perseguidor, el turc Erdogan. O duplicant àmpliament Lady Gaga, un altre exemple de celebritat centrifugada.
L'extradició d'Assange frega el paròdic quan es tramita a través de l'euroordre que va entrar en vigor l'endemà de l'11-S, de nou la imminència d'Osama. S'aplica així una mesura antiterrorista al periodista que ha divulgat els secrets de les guerres de l'Afganistan i de l'Iraq, íntimament lligades a la caiguda de la Torres Bessones. Enfront dels procediments exhaustius tradicionals, la fórmula elegida facilitarà el possible lliurament a Suècia. Els jutges britànics ni tan sols necessiten examinar la documentació, el procés es basa en la confiança mútua i qui desconfiaria d'Estocolm. Però cal destacar que Wikileaks ha demostrat que el govern suec va convertir el seu país en membre clandestí de l'OTAN.
Sense necessitat d'incórrer en la defensa Polanski, la detenció de Assange s'allunya d'un cas lligat estrictament a la seva conducta sexual. Les manifestacions de felicitat de Robert Gates obliguen a recordar l'excepcionalitat que el secretari de Defensa nord-americà es congratuli per un processament amb afer sexual. Curiosament, cap país del món pot actuar contra espies o militars nord-americans acusats de segrest o d'homicidi. Però els Estats Units es prepara per portar davant dels tribunals amb l'aquiescència sueca a qui s'ha limitat a divulgar documents oficials, aplicant-li una Llei d'Espionatge de fa un segle. Amb Obama a la Casa Blanca. De l'autèntic Osama, res no se sap.
