Aquest no és l'article que haurien de llegir avui. Fa quinze dies acabava la meva darrera comunicació amb vostès amb un "Continuarà..". El que es prometia un profitós intercanvi cultural de sis dies entre la companyia Teatre de Contacte de Maçanet de la Selva i la ciutat israeliana de Netanya va quedar diluït en el no-res per culpa d'uns inhumans controladors aeris. Només espero que tot aquell desgavell viscut de desil·lusions i frustracions aèries serveixi perquè algú s'adoni que els privilegiats sempre volen més privilegis i sóc feliç de viure arran de poble, perquè des de la base el món és més divertit i més solidari.
Aquesta tranquil·litat del que està lliure de grans responsabilitats és la que em dóna la pista per parlar d'un tema que fa dies que em volta pel cap. Sense desvetllar cap secret de la trucada, farà un parell de mesos vaig parlar amb en Josep Maria Flotats. Jo li demanava una col·laboració literària i ell va declinar molt amablement la meva petició. Vaig tenir la sort de tenir-lo com a mestre i amic, i amb els raonaments que em va argumentar per no acceptar la proposta vaig comprendre que la ferida de la seva destitució com a director del Teatre Nacional de Catalunya encara estava oberta després de més de deu anys. Només uns pocs el varen fer fora però tota la resta de ciutadans catalans ens en vàrem desentendre per la incapacitat de poder-hi fer res o per ignorància. Aquesta destitució traumàtica va passar durant un govern convergent del president Pujol, i el braç exe?cutor d'aquest error històric va ser el del conseller de Cultura del moment, el Sr. Pujals. Al Sr. Pujals ja fa anys que li hem perdut la pista pública, ha desaparegut, però en Josep Maria Flotats no ha parat de treballar i encadenar un èxit darrere un altre. No se'ls fa estrany que els que marquen la política cultural d'un país tinguin una vida "útil" de quatre o com a molt vuit anys, mentre que els veritables obrers o arquitectes de la cultura, que viuran i moriran artistes, estan sotmesos als capricis dels controladors aeris de la cultura?
Els socialistes, en dues legislatures, no s'han mullat mai en aquest tema. Estic convençut que el final d'aquesta història encara no està escrit.
Un govern de Convergència i Unió va escapçar la feina i el somni de Josep Maria Flotats i només un govern de Convergència i Unió pot corregir aquella fatal decisió. El Sr. Mas té l'oportunitat històrica de fer tornar en Josep Maria Flotats i, quan toqui, nomenar-lo un altre cop director del TNC. Mai no sabrem com hauria estat el nostre viatge i el d'en Josep Maria Flotats si els nostres respectius avions no ens haguessin deixat a terra, però el que sí sabem és que després dels disgustos i els errors sempre hi ha noves oportunitats per aixecar nous vols.
