els enemics de l'energia nuclear se l'han carregat per tenir raó. No hi ha tertúlia radiofònica en la qual no se'ls acusi d'això mateix, de tenir raó, responsabilitzant-los així, i en certa manera, d'allò que ha passat lluny enllà (encara que tan a prop). Els partidaris de l'energia atòmica, lluny d'arrugar-se, s'han crescut amb la catàstrofe, escopint per les ones que no hi ha res segur. És cert, no hi ha res segur, excepte que les conseqüències d'un accident nuclear són infinites. En certa ocasió vaig veure com sotmetien una mosca a un bombardeig radioactiu immisericordiós. La mosca no sentia res (les radiacions no fan mal), però mentre anava d'un costat a l'altre del tub d'assaig, les emissions de ràdio desenquadernaven el seu ADN. Traslladada de nou al laboratori, va començar en pocs dies a omplir-se de tumors i va tenir una fillada a la qual li faltaven braços o li sobraven ulls. Els efectes d'aquella radiació massiva no s'aturaven en un punt ni en una generació, no es tractava, en fi, d'una catàstrofe lineal, d'efectes previsibles i mesurables, sinó d'un horror exponencial, que es disparava cap a un futur indeterminat.

Aquests dies em recordo d'aquella mosca. Ja llavors sabia que un és responsable del que veu, de manera que el sentiment de culpa per haver assistit a aquell espectacle (potser per haver-lo provocat) no se n'ha anat del tot (la culpa, com la radioactivitat, roman). Però dèiem que els enemics de l'energia atòmica se l'han carregat per portar raó. De sobte, si escoltes algunes tertúlies i llegeixes alguns articles, els antinuclears semblen els responsables que no hi hagi una solució segura per als residus d'aquesta energia. També se'ls acusa, si bé de manera vetllada, d'haver-nos aigualit la festa del creixement sense límits.

Mentrestant, al Japó la gent fuig atordida d'aquest enemic invisible que són les radiacions. Ingènuament, es tapen el nas i la boca amb una punta de la bufanda o del mocador, com si d'aquesta manera es pogués filtrar l'aire, evitant que el verí penetri amb ell als pulmons o a l'úter de les embarassades. Ah, les energies netes, innocents, segures, ah, el progrés, ah, l'apocalipsi, ah, aquestes fosses marines on guardem els ?bidons d'unes escombraries mortals que es mantindran actives durant 500 anys...