Les cartes de les caixes i el bancs van formant una muntanya inaccessible per assolir el cim del fracàs de Sísif ( llegir, si us plau, la gran lliçò del "Mite" d'aquell inmens personatge resistent en la seva impotència) tan superbament futurista i predictor de la pandèmia de la pobresa d'aquest 2011 que ens està deixant en la misèria d'un "coma irreversible" de tanta fam universal. El gran escriptor existencialista francès Albert Camus va tenir la intuïció quan, a la meitat del segle XX, la guerra entre els pobres mundials contra els rics mundials hauria d'haver explosionat, ja, en la gran comunitat dels "indignats" de Hessel, filòsof nonagenari, que traspassant totes les fronteres conformistes del benestar, del "cafè per a tothom" crida als joves del món, a tots els desheretats de la terra, i robar la paraula més revolucionària de totes les ideologies redemptores, paternalistes, hipòcrites, de tots els poders deprededors de la humanitat submisa i sotmesa. La seva paraula clau serà històrica: Indigneu-vos . I en efecte, ja ens hem indiginat a Tunísia, i a Egipte i... a tots els països àrabs colonitzats per aquesta Europa-americana de sàtrapes aventurers a la recerca d'espoliar els seus tresors.
I d'aquesta explosió intercontinental ens arriba una tímida i reprimida ira, a cada casa nostra, a cada barri, a cada petit poble i a cada gran ciutat; una ira quotidiana contra el maleït pòquer amb totes les cartes marcades pel capitalisme que ens fa tanta por, que tant ens humilila. I amb la trista dignitat que encara ens queda, ens vestirem amb totes les nostres joies. I ben guapos baixarem al banc de la cantonada: "Vinc a donar la cara, a dir-li que no puc pagar... Podria ser una demora?". Somriu el director: "Ho sento, ara ja no depèn de mi... són les ordres de dalt, l'ordinador diu que no".
Gràcies i encantada. I torno a casa desesperada: "Un dia faré una bestiesa". I el meu marit em pregunta: "Com ha anat al banc?". I jo em faig la despistada: "Oh molt bé, molt amables!". Per dins, la ira continua.
