Xina, 1.500 milions d'habitants

Amb motiu de les repercussions mediàtiques de la visita del primer viceministre xinès. La trobada va servir per ratificar 10 acords amb grups empresarials i 4 d'estatals del Govern Espanyol. Aquest enrenou de l'aterrament i convenis econòmics comercials amb el nou gengant asiàtic ens recorda que teníem diversos estudis, monografies per llegir sobre l'actual boom econòmic i social de la Xina. El primer era 89 dies a Pequín, tardor del 2007. Eren les vivències escrites dels 3 mesos que Rodríguez Amat, el popular pintor barceloní, empordanès, creador de la Fundació Museu de la seva obra, al poble de les Olives.

És molt instructiu i terrible per a un ex simpatitzant de Banera Roja, el partit dels maoistes catalans, seguidors de la revolució cultural inspirada per Marx, Lenin, Trotski, Mao, Marcuse... Anys després, de tants fracassos i contrarevolucions ens ha estat una autocrítica, la lectura de les vivències i observacions quotidianes reals de Pequín (Beijing), urbs de més de quinze milions d'habitants, supercontaminada, amb quaranta-cinc mil euromilionaris, i milions d'obrers que treballen dotze hores diàries, tota la setmana, amb sous de cinc-cents euros mensuals, tot i que un dinar val 2 euros, un menu en què no hi ha ni carn ni alcohol.

En Rodríguez s'ha horroritzat!, amb raó, de la manca de llibertats, submissió, resignació, rebel·lia del poble xinès. Li contestarem a través d'un altre Jordi, exmilitant de BR gironí, que ens comenta que la Xina mil·lenària, té més de mil cinc-cents milions d'habitants; que cal donar feina, menjar, habitatges, sanitat i educació. I ens informa que en menys d'un segle han passat d'un imperi feudal totalitari, agrari, de camperols, han fet vàries revolucions, primer la social, industrial, lluitant alhora contra els imperialismes capitalistes dels anglesos, japonesos americans. Per no ser destruïts, ni assimilats com ha passat a l'URSS i els seus aliats. La Xina ha seguit una brutal industrialització guiada pel partit únic, el Comunista xinès. I han evolucionat obligats per les pressions del lliure mercat internacional capitalista, han passat de la revolució mundial, al nou nacionalisme xinès. I no és estrany, que els dos principals comentaristes polítics d'El País, com Cebrián i Ramoneda, diuen que la cultural crisis econòmica es revifa que la Xina, sense cap guerra ni exèrcit, tan sols per la seva potència industrial i econòmica: està envaint occident dels seus productes, i comprant part del deute extern de molts països. I es convertirà en l'Índia, i Brasil, en la primera nova superpotència mundial.

Cada dia són més els joves cultivats que critiquen que la Xina tot i el seu gran desenvolupament econòmic i social, que afavoreix els països occidentals, denuncien que ells, els xinesos es queden amb la contaminació a les seves ciutats, els salaris baixos, la total manca de llibertats democràtiques i el bon nivell de vida que gaudim a occident, i per acabar recordarem que en el context de les lluites polítiques, econòmiques i socials, la declinant hegemonia imperial americana al món. EUA, en comptes d'optar com Xina i Rússia per uns desenvolupaments pacífics, els americans segueixen amb les falses retòriques de les llibertats, que amaguen en el fons els interessos de les seves elits dirigents, i segueixen provocant conflictes i guerres.