S'està regulant tant el carrer que fa la sensació que volen començar a usar-lo per a una altra cosa. Als fumadors els llencen dels bars al carrer amb la llei antitabac i als bevedors els volen llençar del carrer als bars amb les normatives antibotellon.
A París i a Marsella no deixen resar al carrer i en segons quines ciutats espanyoles i en quins dies no deixen fer una altra cosa. Van prohibir una processó per proclamar la inexistència de Déu, de qualsevol Déu, el que uns treuen en processó contra el dels altres, que porten la seva processó per dins.
A França no deixen portar vel integral a les musulmanes, aquesta roba que les fa semblar penitents catòliques. En altre temps l'únic integral polèmic era el nu. A Barcelona es veuen ciclistes nudistes i hi ha moltes pressions perquè no es vegin vianants amb vel.
A Madrid, l'alcalde Ruiz-Gallardón va proposar buidar a les nits els carrers de persones "sense sostre", segurament perquè no pertorbin amb el seu son els crits dels noctàmbuls o amb el seu repòs el tràfec dels matiners. La proposta no volia arreglar un problema d'habitatge ni de son perquè una persona amb domicili fix podria haver al·legat que era lliure de dormir al carrer si volia. Si es pot fer gresca per què no dormir?
Es pot col·legir que hi ha molta gent al carrer perquè els habitatges són molt petits, si no inexistents. Els que tenen palaus ho fan gairebé tot a casa: dormen, es reuneixen amb els amics i fins i tot es casen i bategen. Ni trashumen pels bars ni acampen de botellón.
Hi va haver anys que el carrer estava més llençat al carrer, fins i tot que el carrer llençava la casa per la finestra. Hi ha els que sostenen que abans tots els que érem al carrer "érem de casa" però crec que només érem menys. Ara hi ha molta gent al carrer i no paren de tirar-n'hi més i més.
