El president del Congrés, José Bono, va sorprendre l'altre dia els diputats en anunciar la supressió d'un dels tres plens setmanals. La veritat és que els diputats sorpresos eren molt pocs, nou o deu, perquè la resta se n'havia anat a dinar. Sembla que l'eliminació obeeix a l'escassa activitat legislativa, en altres paraules, a la falta de feina. També algunes fàbriques de cotxes han hagut de reduir la seva activitat per la caiguda de la demanda. Si et dediques a fabricar cargols en una societat en la qual no es necessiten cargols, el més normal és que vagis a la fallida. Esperem que no sigui el cas del Parlament, que encara que està en fallida moral (els polítics són, segons les enquestes, el tercer problema d'Espanya), continua pagant puntualment els sous dels seus treballadors.

La notícia ens arribava, casualment, el mateix dia en què ens assabentàvem de la dimissió del director de l'aeroport de Ciudad Real, que no té activitat. Encara que no vam entendre bé les raons de la dimissió, les sospitem: en aquesta empresa hi ha poc a dirigir. No sabem si l'aeroport de Castelló té director, però seria absurd atès que tampoc s'enlairen ni aterren avions a les seves pistes. Com que l'ambició dels directors és dirigir, i les coses estan com estan, potser hagi arribat el moment de formar directors capaços de no dirigir. Aquest país és ple d'empreses sense activitat que necessiten, com és lògic, no-directors. D'entrada, se'ns ocorre que la formació d'un no-director ha d'incloure alguna assignatura de budisme zen, per combatre l'avorriment.

Quant a la reforma dels anomenats "privilegis" dels parlamentaris, sembla que no avança. Que s'ha aturat, vaja, que no li posen el cascavell al gat, malgrat l'embolic mediàtic que es va organitzar amb l'assumpte fa uns mesos. No sabem qui o què ha posat el fre, potser amb ?l'esperança que passés la tempesta. I el cert és que ha passat, ens havíem oblidat de l'assumpte. Però el carter sempre truca dues vegades. En tot cas, entre aquests privilegis convindrà incloure ara la ?supressió d'aquest tercer ple proposat per Bono. Un dia de la setmana és un dia de la setmana, ja el voldríem per a nosaltres.