Fa uns anys, després d'haver tancat l'acord del primer tripartit a l'Ajuntament de Girona, la llavors alcaldessa Anna Pagans va anunciar que "congelava" l'acord i deixava ERC fora del govern fins que accedissin a pactar la Diputació. Els republicans no van cedir a la pressió i van estar "com els lluços de palangre" -com indicava Ferrer i Gironès- fins que Zapatero va arribar a La Moncloa.
La composició del nou ple de l'Ajuntament de Girona posa en evidència des del primer dia la necessitat d'acords. Però també ens mostrarà de nou els exercicis de tactisme polític que les majories absolutes havien deixat arraconats. Així, per exemple, un sector del PSC vol abocar CiU als braços del PP amb l'interès de restar vots a tots dos partits de cares a les eleccions generals. Els nacionalistes no tindran cap dubte d'utilitzar l'independentisme i els acords amb la CUP per marcar distància amb els populars.
Però Girona necessita una altra cosa. Cal evitar aquests exercicis de politiqueig, que el govern pacti un programa de govern assumible per tots i posar-s'hi a treballar. La prioritat hauria de ser la ciutat i, sobretot, els seus ciutadans.
