Confesso que vaig comprar l'exemplar pòstum de News of the World, el setmanari de Rupert Murdoch que va imitar les pràctiques de George Bush en espiar indiscriminadament les converses de la ciutadania. El dominical s'acomiadava a tota portada amb un "Gràcies&Adéu". Adjuntava així mateix una citació en la qual George Orwell entroncava a publicació nascuda a mitjans del segle XIX amb les tradicions britàniques. Després d'haver passat més temps del convenient examinant les fotografies baixes en roba, em vaig preguntar per l'obligat canvi d'hàbits dels seus tres milions de respectables compradors, cercadors de sensacions. Només el superava en tirada el Sun, d'idèntic propietari.
La commoció que provoca l'atemptat als drets humans de Hugh Grant no pot ocultar la tristesa per la mort d'un altre periòdic, que els diumenges venia més exemplars que el conjunt de la premsa espanyola. Alegrar-se de l'extinció de News of the World equival a l'arrogància del setmanari, quan s'acomiada proclamant que "els corruptes i les celebritats camparan alegrament". Potser seria preferible que l'hagués derrotat al quiosc un producte de més qualitat. La competència de Murdoch es va mostrar més equilibrada en els seus editorials que la classe política, entusiasmada davant una ocasió propícia per embridar la premsa. L'Independent on Sunday admetia que "ja voldríem tenir la seva tirada", i sospirava perquè caigués en les seves xarxes un percentatge dels lectors orfes de publicació de capçalera.
Les tàctiques abjectes del News of the World no van ser desemmascarades pels polítics que bavejaven davant Murdoch sinó per Nick Davies, el malgirbat periodista d'investigació de The Guardian. Per motius de calendari s'emfatitza l'amistat del magnat australià amb David Cameron, però el seu verdader fill polític és Tony Blair. En els agitats deu dies previs a la guerra de l'Iraq, l'editor i el llavors primer ministre van mantenir tres converses. Quan els parlamentaris britànics van interrogar el magnat sobre les seves freqüents reunions amb els primers ministres, l'al·ludit va balbucejar que "tant de bo m'haguessin deixat en pau". Els polítics es lliuren a qualsevol fetiller per curar la seva mediocritat.
En l'imperi dels mercats, convindrà afegir que el denunciant The Guardian perd quaranta milions d'euros anuals. El News of the World era una màquina de guanyar diners, la qual cosa no justifica els seus continguts ni la forma d'obtenir-los. Amb els guanys, pagava els deutes del Times, un excel·lent diari amb menció especial per a la seva edició dominical. El Sunday Times publica les notícies que passaran la setmana següent. En els últims temps ha demostrat la corrupció rampant a la FIFA, i com resulta de barat comprar un membre del Parlament Europeu. Un eurodiputat del PP no ha explicat encara la seva disponibilitat davant dels suposats integrants d'un lobby, que perseguien un canvi recompensat de la legislació. Cap d'aquests escàndols hauria aflorat si els periodistes no haguessin vorejat la legalitat, amb gravacions ocultes o identitats fictícies.
Murdoch assumeix el compromís balzaquià amb l'omnipotència de la voluntat humana. És accionista de referència de la racial Fox, però també l'empresari dels Simpson, que van redefinir la corrosivitat familiar. Els royals britànics no van córrer millor sort a les seves mans. Esperonat per la liquiditat de News of the World, va comprar el Wall Street Journal i va reactivar la gana dels inversors per les grans capçaleres. El rotatiu econòmic segueix sent ultraconservador en l'opinió, però irreprotxable en la informació. Exigent i atractiu sense baixar del seu tarannà aristocràtic, no ha estat vulgaritzat malgrat els ressentiments que va suscitar l'adquisició pel príncep del sensacionalisme.
Tot poder tendeix a ser absolut, per així corrompre's absolutament. Murdoch ha sucumbit a aquesta temptació i ha pervertit l'essència de la seva professió. No obstant això, la desqualificació global de la seva figura oblida les seves innegables aportacions i pretén domesticar la premsa perquè els polítics campin alegrament. Al Regne Unit, els parlamentaris s'han rescabalat de les documentades denúncies sobre les seves despeses que va revelar el Daily Telegraph, diari conservador aliè al magnat australià i que va pagar per obtenir la informació sobre els excessos.
Murdoch estima els escàndols i cau de cara en un d'ells. Demana perdó a la societat, i la seva mare de 102 anys -amb la qual parla diàriament- que tornarà a referir-se "al meu maleït fill". Mentrestant, els acadèmics pretendran oblidar que el periodisme és una professió dubtosament respectable, però audaç, dissolvent i renyida amb els reglaments.
