Tenir la certesa absoluta d'un resultat electoral té aspectes positius i negatius. D'una banda, pot desmotivar els electors del que s'assenyala com a vencedor, i això es traduirà en una pèrdua de vots que pot arribar a ser fatal. Però, de l'altra, provoca un efecte d'arrossegament dels indecisos, per la tendència atàvica de posar-se al costat del guanyador. En quantes reunions no hem sentit la frase: "Jo, el que digui la majoria"? Ara les enquestes ens permeten saber-ho abans i tot de votar, i això té efectes de realimentació.

La previsió d'una victòria també pot mobilitzar el vot dels adversaris, però només quan es veu possible capgirar la situació; en altre cas, els desmobilitza. Dir que "si tu no hi vas, ells tornen" no és el mateix que dir "no hi ha res a fer". Però, de forma sorprenent, això darrer es dedueix de les paraules de Duran i Lleida a Begur, durant una sessió dedicada a preparar el programa electoral. "El PP tindrà majoria absoluta", va dir. La culpa, naturalment, la va adjudicar als socialistes, però aquest serà un magre consol per als estrategs de CiU, que veuran arruïnades totes les seves expectatives si es compleix l'anunci del líder d'Unió.

De tota la vida, la principal estratègia de CiU en les seves relacions amb el poder central (i per tant, amb la caixa dels diners i amb l'aixeta de les transferències) ha estat la d'aprofitar al màxim l'absència de majories absolutes. Va fer-ho en temps de la UCD, no va poder durant els primers mandats de González, hi va tornar quan el PSOE va necessitar crosses parlamentàries i quan Aznar parlava català en la intimitat, i s'ho va passar malament en el segon mandat dels populars. Donar per fet que Rajoy tampoc no necessitarà per a res els diputats de CiU és una confessió prèvia d'impotència que gairebé convida a votar una altra cosa.

Sobretot si la mateixa formació divulga una enquesta segons la qual el PP aconseguirà un resultat històric a Catalunya. Aquest PP del qual el Govern català lloa la responsabilitat perquè l'ajuda a aprovar els pressupostos i el treu de mals tràngols parlamentaris. Acabem de passar pel cinquè aniversari de l'Estatut i ho hem fet de puntetes, potser per no haver de recordar que els nous amics del Govern van enviar-lo al Constitucional, amb els resultats que ja coneixem.

És difícil sumar majoria absoluta a Espanya sense un bon resultat a Catalunya, i si CiU vol ser determinant a Madrid ha de trencar-se les banyes per impedir-lo. Però no és des del pessimisme i l'acceptació que ho aconseguirà.