Atenció, Alícia,

tenim un poblema

josep ruiz garcÍa. santa coloma de farners.

No sé si per les altes temperatures suportades a Platja d´Aro aquests darrers dies o per una sobredosi d´infusions de camamilla, no fa gaire dies en una discussió de bar sobre el futur de Catalunya, un pepero de tota la vida, espanyol convençut, va afirmar repetidament que ell estava a favor del concert econòmic. Es tracta nogensmenys que el meu considerat amic Miquel Caireta Codina, persona assenyada com la que més. Li vaig haver de fer repetir dos o tres cops. No m´ho podia creure i el més gros del cas és que vaig amenaçar-lo de fer aquesta carta denunciant-lo públicament, pensant que se li arronsaria el melic per por de represàlies del PP. Tot al contrari, davant de tres testimonis es va ratificar en les seves paraules i em va reptar que ho fes. Santes paraules escoltades de la boca d´un del PP.

Alerta, Alícia, que se us està descosint el vestits per les costures, que per molt que estimeu Espanya els del PP hi ha gent que no combrega amb rodes de molí, i la teva afirmació que ara no toca, que hem d´esperar que l´economia vagi bé de nou, no se la creuen ni els teus. Vaja, que no cola.

Benvingut al clan, Miquel!

El Papa i el plaer

Jordi DURáN i RIERA. GIRONA.

És una pena que l´Església encara estigui tan enclavada i intransigent amb el tema del sexe. El papa reivindica a Madrid «el celibat dels sacerdots en un món de plaer», el que implica que el sacerdoci és incompatible amb una cosa tan natural i recomanable com el sexe. És realment incomprensible, només justificable des d´un punt de vista d´estructura rovellada eclesial que no ha estat capaç d´estar a l´alçada de la humanitat, creient-se que estan al comandament i control de tot com abans, lluny de la realitat. Tan entusiastes que són de la llei natural i es queden enrere en temes que tard o d´hora hauran d´evolucionar, com han fet ja en altres tantes qüestions. Massa oportunitats perdudes: la puresa i la castedat deixen de tenir sentit quan emanen de prohibicions ancestrals. L´enfoquen de manera negativa encara que s´entestin a vestir-ho de virtut. Una frontera que a la qual la majoria de catòlics ja ni fem cas i que fa que molts altres s´allunyin per tan desfasat plantejament.

I si us plau, no comencem amb l´excusa de l´hedonisme, poc té a veure amb intel·ligèn­cia. La vida no és una bacanal encara que als àmbits més fanàtics els interessa que així es vegi. Per sort, el cristianisme perdurarà tot i el fanatisme dirigent i disfressat de normalitat. Formació, sí, dogmatisme radical, no. La humanitat i la naturalesa és com és, no pas com ells volen que sigui. O és que encara els sap greu que la terra sigui rodona?

Indignats futbolistes

Mateu frigolé teixidor. canet d´adri.

Sí senyor, molt bona la vaga dels indignats futbolistes que no cobren. Ells tenen també famílies per mantenir i hipoteques per pagar. I tenen tota la força, sense ells, per modestos que siguin, no es podrà fer res, tenen allò que es diu la paella pel mànec. Aquí no hi ha Lliga fins que no es pagui l´últim euro. Molt ben fet. Però, d´on sortiran els diners si fins i tot els més grans clubs estàn endeutats?

Doncs hi ha una bona solució: destinar les milionàries primes que guanya la selecció espanyola a una caixa comuna per atendre aquestes necessitats. Si tenim en compte que els jugadors de La Roja són els més ben pagats de la Lliga, per què no juguen amb la selecció només per amor a la Pàtria? Què passa, que llavors el Xavi no cridaria Viva España pels carrers de Madrid? Tots sabem que la recollida de milions que es varen embutxacar per guanyar el Mundial no els guanya el millor metge d´aquest país en tota la seva vida, el mateix metge que llavors els ha d´operar un genoll o extirpar un tumor per quatre rals. Au vinga, doncs, que surtin els patriotes espanyols, o si no que pagui en Villar o que plegui ja d´una vegada.

Agraïment a l´hospital

Josep Trueta

nÚria roca font. GIRONA.

Des del passat 29 de setembre de 2010, s´està tractant en aquest hospital la meva filla, a resultes d´un accident. Des del primer dia puc dir que sempre hem estat molt ben tractats, i sobre aquest tema no tenim cap queixa; la queixa s´explica per les retallades, i és que crec que ara en patim les conseqüències, ja que avui, diuen, l´enviarem a Barcelona a fer aquesta prova, la setmana pròxima diuen que no, i nosaltres passant temps i la meva filla que no veus que vagi endavant. El que vull expressar amb tot això és que el que hauria de fer realment el Govern és reduir el sou als polítics, reduir els viatges, i si els volen fer que se´ls paguin, però mai tocar ni la sanitat ni l´educació, ja que en un país és primordial, i la sanitat encara la paguem.

I la direcció d´aquest hospital hauria de fer costat al metges i tot el personal des del primer fins a l´últim, ja que després de passar-hi molts dies els asseguro que es ­gua­nyen bé el sou que els donen i sense retallar