Els tres genets de l'apocalipsi

Diuen que el setè dia és el de descans; per a alguns addictes a l'actualitat, set dies és el màxim que s'aguanta abans no es miren informatius i piulades, i el que t'hi trobes és un panorama desolador. Primer, que un entrenador de futbol ha ficat el dit a l'ull a un senyor del qual assegura desconèixer el nom, talment com un goril·la de barri que atemoreix el germà petit del rival perquè aquest és més voluminós que ell. La imatge resultant és molt gràfica i acusadora, però l'autoritat competent (?) calla per allò de no ofendre el de les autopistes. I tampoc no li pots pagar amb la mateixa moneda, perquè si ho fas, algú t'acusarà de crear un clima prebèl·lic. Segon, un conseller de la Generalitat assegurant desconèixer una persona, en aquest cas una diputada, per unes acusacions prèvies per tot l'embolic de la renda mínima d'inserció. Aquest cas és, segurament, més greu que el de Mourinho perquè, al capdavall, la prepotència d'un entrenador de futbol no la ?pa?guem de les nostres butxaques. El senyor Mena, un mal educat de proporcions bíbliques, és el perfil d'acadèmic que menysté tot aquell que veu més jove o, segons el seu discutible criteri, menys preparat. El Departament de Treball no hauria d'estar en mans d'un individu tan necessitat de descarregar els propis complexos per la via de l'exabrupte. Tercer, el Papa, sempre entranyable ell, advertint els joves que no es pot seguir Jesús fora de l'Església. No sé què ho fa, però l'amic Benet cada cop que obre la boca és per avisar, amenaçar o proclamar un cataclisme. Papa, no s'hi esforci més: l'Apocalipsi ja és aquí, i té en Mourinho, Mena i vostè mateix els seus principals exponents.