Quina mena de fet màgic pot aplegar a la mateixa foto el president Mas, el president de la Generalitat valenciana i el seu homòleg murcià sense llençar-se els plats pel cap o fer victimisme fàcil? Agafadets de la mà, i somrients a veure el senyor dels calés a Brussel·les?: el reclam del corredor mediterrani de tren. La infraestructura que faria de Girona la porta de la Península amb Europa.

El mercat ibèric, amb gairebé 60 milions de consumidors, més els 65 milions llargs de turistes anuals és un bon pastís per Europa. Així Madrid, amb el pes d'una capitalitat cada vegada més potent, s'afegeix al carro del corredor mediterrani en un oportunisme que demostra la importància de l'aposta d'infraestructures del corredor de mercaderies. Segurament el definitiu traçat es desdoblarà a l'interior per Madrid i Saragossa fins a Barcelona i les nostres comarques.

Parlem de centres de mercaderies i desenvolupament, polígons d'empreses, i sobretot, d'una porta de comunicació finançada en bona part per la Unió Europa i que aplega en el litoral mediterrani el 40% de la població d'Espanya, d'Algesires a l'Empordà, i el 60% de les exportacions de l'Estat. En poc més d'un mes, Brussel·les dirà si aposta pel corredor mediterrani pur, per l'afegit, el més probable, amb Madrid; o per l'atlàntic. Les dues primeres apostes convenen als gironins, i ens fan tenir un lloc central en un món on guanyarà pes el ferrocarril, i es reduiran les flotes de camions que saturen les carreteres, i que tant contaminen amb els derivats del petroli.