Feia cua a La Caixa i rumiava que només un país ben atropellat convertiria el patriota Eliseu Climent (Llombai, Ribera Alta, 1940) en un ninot de fira per escupir-li a la cara. Si alguna cosa mereix Climent és un homenatge per haver-se dreçat amb voluntat de ferro des de la clandestinitat antifranquista i haver contribuït decisivament a mantenir viva una cultura que els enemics de sempre volen liquidar també en democràcia. Però per comptes d'un homenatge, Climent rep clatellots i difamacions sorgides de boques compatriotes que l'acusen de lladre de diner públic. El fundador de l'Editorial Tres i Quatre i dels Premis Octubre (la gran gala literària de les lletres catalanes), ha suat sang per suplantar la inexistència d'una política institucional. I és que els nostres polítics egoistes de Catalunya, el País Valencià i les Illes no han estat capaços de pactar una nit dedicada a la pròpia cultura i literatura. Ho ha hagut de fer Climent. I, ara, per defensar TV3, l'insulten. I per convertir l'edifici El Siglo Valenciano en magne seu d'Acció Cultural, li salten als ulls. Els Països Catalans són plens de gent covarda i venuda. Per un que ens ajuda, anem i l'estrangulem.
