Cartes

«Sra. Pepita»

Miquel xaudiera surribas. Ajuntament de

montagut i oix.

Tota la Comunitat Educativa i l´Ajuntament de Montagut i Oix manifesten el seu dol i et recorden amb respecte i estimació. Encara ara recordem la teva fermesa, la capacitat de treball i l´adaptació als canvis.

El teu pas pel nostre poble i l´escola ja forma part de la seva petita història.

Gràcies, Pepita!

Carta oberta al president de Catalunya Caixa

RAFAEL FABREGA I VILA. girona.

Senyor president de Catalunya Caixa: Sóc propietari i gerent d´una petita empresa, sempre hem tingut pòlissa de crèdit amb vostès, i el dia abans del seu venciment, despres de gairebé dos mesos de facilitar-los tota la informació i de, com sempre, donar en garantia la meva pròpia vivenda, ens comuniquen que després de quinze anys no ens la renoven. No és que anem massa bé, cert, però ens n´estem sortint, hem hagut de fet molts canvis, les vendes ens han baixat molt, hem tingut impagats, hem hagut d´acomiadar –pagant molts diners– alguns treballadors i ara vostès no volen seguir amb nosaltres. La veritat és que no ho entenc i el que és més greu, penso que no tenen vergonya, ni són concients del que això representa per a moltes empreses. Jo no m´atreviria a prendre una decisió així amb cap client nostre.

Com que intentem ser seriosos, i gràcies a d´altres bancs que deuen estar millor que vostès, solucionarem la papereta, però li es­cric aquesta carta oberta perquè penso en tantes altres empreses i empresaris que hi posem el coll i fem mans i mànigues per tirar endavant, l´empresa i les famílies dels treballadors que en vivim i així tirem endavant el país, a pesar de vostès i de la mala premsa que tenim els empresaris.

S´haurien de pensar millor què fan amb els diners que els ha facilitat l´Estat i si realment pensen –amb nosaltres ja és tard– que amb alguna altra empresa els han de cancel·lar el crèdit... que intentin fer-ho saber encara que només sigui uns dies abans. Pensin que darrera cada pòlissa hi ha una situació empresarial difícil i algunes famílies que en viuen.

Faig la carta oberta perque els polítics en preguin nota i intentin trobar alguna solució. Val a dir que en d´altres bancs no hem tingut cap problema i ens en sortirem, segur!

Dictatura econòmica

dels mercats

CRISTINA BAS ROLDÓS. girona.

Després de les designacions a dit des de Brussel·les dels primers ministres italià i grec, sense cap mena d´elecció, queda ben clar que els polítics tradicionals no pinten res. Els que surten cada quatre anys a unes eleccions, a les ordres d´unes directrius del partit, amb llistes tancades, poden dir el que vulguin, però qui talla el bacallà és el poder econòmic.

Més que mai, aquest ara és un animal salvatge que no té ja escrúpols. a dues persones que des de fa més de 10 anys estaven dirigint un banc –Goldman Sachs– que va maquillar els comptes de Grècia. El president actual del banc europeu –un altre italià– també va formar part de la cúpula d´aquest banc. Tot queda ben lligat.

Un excomissari europeu com en Monti, que coneix tots els racons de la CE, el varen nomenar per resoldre la MAT. Un peix gros, per buscar una sortida. Milions de beneficis estaven en joc per a unes empreses privades. Els dos estats ja el varen alliçonar. El resultat, un estrepitós nyap, amb milions de la CE –de tots nosaltres– per pagar part del soterrament. Unes recomanacions que no ha vigilat que els dos estats complissin. Es van rentar les mans. Es va desentendre dels dos primers trams de la MAT, al darrer minut.

I ara els presenten que són independents, apolítics i bons professionals. Jugada perfecta per al banc. Pagant tots nosaltres els forats creats pels banquers, amb el vist i plau dels polítics, anem cap el naufragi d´una societat que fins fa uns anys el seu model era créixer en tots els àmbits. I ara, tothom preocupat per arribar a menjar. Jo em preocupo perquè encara no tinc tota la llista dels lladres i criminals econòmics que amb la seva especulació ens han robat a tots.

Cap mena de confiança en aquests gàngsters de cotxe oficial i de missa de diumenge….

El PP no és el canvi

Lluís Vilà Fernández. girona.

Tornem-hi, ara toca al PP, de canvi res, sinó més del mateix. Això no hi ha partit polític que ho sanegi, quan ens hagin escurat les butxaques diran que no hi ha solució, mentrestant vota esperançat per quelcom millor. Res, això és campi qui pugui i cal un sistema nou, això té els dies comptats. Ara la gent es revolucionarà, però això no convé a la gent trballadora i honrada, cal paciència, i esperar que el sistema faci fallida sense vessar ni una gota de sang.

Cal unir-se i no dividir-se en favor del poble, el poble ha d´aprendre a autogestionar-se al marge de la política.