Algú hauria de despertar Rajoy per comunicar-li que ha guanyat les eleccions, la qual cosa comporta una mínima tasca de representació. Mai ningú va ser tan votat, ni va fugir tant del seu votants. Els seus promotors, conscients de la feble?sa del producte que venien, el van maquillar amb l'eslògan "serà millor president que candidat". En general, es mostra certa prevenció a casar-se amb qui "serà millor marit que xicot", o a pujar a un avió pilotat per qui "serà millor comandant de Boeing que lampista", en tots els casos sense experiència prèvia de l'ascendit.

La infeliç coincidència de les jornades postelectorals amb partits de Champions ha endarrerit lògicament la incorporació de Rajoy a les seves noves responsabilitats. A més, la victòria sempre agafa desprevinguts als perdedors nats. Per això l'única mesura econòmica de xoc adoptada pel futur president del Govern ha consistit a comissionar periòdicament Cospedal, perquè esbronqui els ciutadans. La flamígera secretària general dispara la productivitat amb les seves amonestacions, però potser una còmit que fustigui els remers no sigui suficient per apaivagar els merkats.

La parsimònia del millor president que candidat obliga a plantejar quina pressa hi havia per avançar les eleccions. Els economistes del PP van vaticinar la recuperació immediata de seguida que els sondejos afermessin la victòria de la dreta -i no-, o una vegada que s'acabés el recompte de les urnes, i tampoc. La resurrecció es posterga ara a la investidura, i els escèptics de la dreta es remeten directament a la primavera. Obliden que poc després comencen les retransmissions ciclistes, que absorbiran la major part del temps útil del president. Mentrestant, ens entretenen amb "la llum al final del túnel" i "els brots verds", melodies que ja va popularitzar el PSOE. Per si s'escampés el nerviosisme davant la indisponibilitat de Rajoy, els seus publicistes han encunyat un nou eslògan, "serà millor president de segona legislatura que de primera". I així successivament.