Dies després de ser escollit al Congrés, el polític del PP Millo renuncia al càrrec de diputat per Girona per quedar-se al Parlament. És un exemple de com l'elector queda venut a la tàctica política. Una tàctica que ja havien emprat alguns alcaldes socialistes, que deixaven el càrrec per ser ministres, o que el president Mas ha utilitzat en anunciar retallades no anunciades l'endemà de les eleccions estatals.
Els plans polítics poden canviar, és cert, però la campanya electoral ha de ser un contracte obert amb l'elector, i no la tàctica oportunista que desprestigia tant els polítics, com deixa freds els votants. En la política ha de manar l'interès de la societat, donar la cara, i no la tendència a convertir el combat polític en un seguit de globus sonda per veure com encaixem les clatellades a l'Estat del Benestar. Vegin com el conseller Boi, de Sanitat, antic representant de la sanitat privada del país, lloa la semiprivatització de la sanitat pública a Holanda. La sanitat holandesa ha encarit tres punts el seu cost al ciutadà i ha empobrit els serveis. Si sortir de la crisi inclou un gran ventall d'impostos ciutadans, ens convertirem, com diu el refrany, en banyuts i pagadors del beure. Per contra, les taxes hoteleres, que fa anys que funcionen a Europa, vegin la taxe de séjour a París o les taxes de pernoctació a Itàlia, un país, per cert, que fins fa unes setmanes no pagava IBI, i que demostra a on condueixen les polítiques de primar l'immobiliari damunt la innovació, mostren que el turisme del futur pot tenir un sobrecost, però si utilitzem els beneficis per al sector, el país hi guanyarà.
