Educar els joves en la justícia i la pau
M. Àngels Pagès Calvet. (Ventalló)
Aquest és el lema que ha escollit el Sant Pare, Benet XVI, per al missatge de la Jornada Mundial de la Pau que com ja és tradició se celebra el primer dia de l´any. Tot i que hi ha moltes persones preocupades per la causa de la pau, encara no és un «bé» assolit, sinó una meta a la qual tots hem d´aspirar. La pau per a tothom neix de la justícia de cadascú i ningú pot eludir aquest compromís essencial de promoure la justícia segons les pròpies competències i responsabilitats.
No és d´estranyar aquesta opció del Papa d´implicar els joves en aquest afer, ja que l´any que acabem ha estat marcat per un protagonisme molt gran de la joventut. L´exemple que ens varen donar a la JMJ va ser espectacular. Les reflexions que fa en el seu missatge posen de manifest que ells amb el seu entusiasme i el seu impuls vers els ideals poden oferir al món una esperança nova.
Per això recomana parar més atenció i escoltar més a pares, educadors, institucions, i a tota la societat en general. Recalca que s´ha d´educar en la veritat i la llibertat. No podem oblidar que existeix una llei moral natural de caràcter universal, la que fonamenta els drets i les llibertats i, en últim terme, és la base d´una convivència justa i pacífica.
Tot el que es faci per aconseguir una societat amb un rostre més humà i solidari sempre serà poc. No podem perdre l´esperança que l´any 2012 sigui una mica millor per a tots.
Carta a Albert Antúnez Saurat
M. Dolors Dalmau Puig. (Sabadell)
Carta dirigida a Albert Antúnez Saurat, fill del meu desaparegut amic Arturo. Coneixent el seu pare, evidentmnent, em vaig a permetre donar-li uns consells, que el poden ajudar en aquest temps diguem-ne del dol que pugui passar.
Estimat fill, et deixo en un món en el qual els bons consells no són sobrants, i no és fàcil que tu els acceptis però te´n vull donar, em disposo a dir-te el que jo vaig trobar i el que el temps m´ha ensenyat. No tot el que brilla és or, he vist caure en la meva vida algunes estrelles del cel, i també he estat al teu costat en el bo i en el dolent. Et conec molt bé, tal com tu saps; et conec tant que algunes vegades m´he fet el cec, el sord i el mut. M´aniras trobant a faltar cada dia però, de moment considera´t massa bo per obrar malament, veu i escolta el que puguis veure amb els teus propis ulls, i escoltar amb les teves oïdes, no mitjançant el que et diguin. Tanmateix no desconfiïs tant de ningú com de tu mateix, i malgrat els teus comportaments estic segura que dins de tu mateix viu el teu propi jutge, escolta´l, i honora a qui has d´honorar, sobretot respecta tota dona pensant que la teva mare també ho és i, pensa que no és lliure el que fa el que vol sinó el que fa el que ha de fer. Vénen mals temps per a tu, em trobaras a faltar més del que penses, però sobretot afronta la teva ignorància, i sobreposa´t a la teva vanitat.
Fes-te el propòsit, fill, de no actuar contra la seva veu, i si alguna cosa penses o intentes fer, posa-t´ho primer a la ment, i demana-li consell. Menysprear alguna cosa és fàcil, fill, però és molt millor entendre-la. No instrueixis altres fins que tu siguis instruït. Acull-te a la veritat, si pots, i gustosament. Poc he pogut dir-te t´estimo, però és així.
Carta oberta als economistes i tertulians
Joan Enric Carreras Mercader. (Bellcaire d'Empordà)
Cada dia estic llegint articles i opinions de persones «tècnicament preparades» (abans en deien savis) que amb les seves explicacions tots diuen que ja veien a venir tot el que ens està passant amb aquesta crisi i que ells ja ho sabien. Tots tenen el seus raonaments i saben tots els perquès... I jo em pregunto, on eren quan lligàvem els gossos amb llonganisses? No ens podien avisar que no anàvem bé i dir-nos que ens inflaven el valor dels immobles, i la banca acabaria com ha acabat, i que a les empreses no tindríem feina i més coses tristes que no cal seguir escrivint... On eren aquests savis? Per què estaven callats? O potser no són tan savis i també els ha «agafat el toro»?
Si és així seria millor que ho diguessin... perquè ara el que fan és com l´home del temps quan explica el que va fer ahir... El que ens interessa és el que farà demà. No parlo dels polítics, perquè crec que tothom ja els ha «tastat», amb les seves incompetències per dirigir, i només abocats a veure quantes butxaques podran omplir i sobretot posar-se a les ordres dels «verdaders amos», la banca, que els diuen el que han de fer, siguin del color que siguin. De tota manera quan ho fan les esquerres és més punyent, perquè «teòricament» haurien de fer costat a la part obrera, però noi, aquests també van aprendre a ser rics, i així ens ha anat a tots...
Bé, m´agradaria una resposta «dels savis», o potser també estic equivocat?
